… i demà és 2014!

Avui enllestim aquest 2013, i al mòbil no paren d'arribar mostres enginyoses que pronostiquen un venturós 2014. Un any que ha de ser el dels prodigis i les meravelles, de coses mai vistes i fins fa poc impensables. Celebro d'arribar-hi al costat de tanta gent, de tant entusiasme… i enyoro tots aquells a qui tant els hagués agradat ser-hi, compartir-ho. Un any, també, que per definitiu ens posarà a prova. Antoni Bassas demanava ahir per aquest 2014, a la contra de l'Ara, capacitat de sacrifici, resistència a les campanyes de divisió, comunicació clara per mantenir la il·lusió i, també, molt sentit de l'humor. Que ens convindrà, segur! En el mateix text, una síntesi d'aquests darrers temps. Diu Antoni Bassas:

"… Però la duresa d'aquest 2013 ha conegut una excepció d'il·lusió col·lectiva en un lloc del món anomenat Catalunya (…) Perquè no ha estat un any qualsevol i faríem bé de recordar-lo amb simpatia. La que correspon a un capítol de la nostra vida en què, després de l'escalt del 2012, ens vam tornar a mirar els ulls i a endevinar-nos el pensament unb altre cop i a mostrar una apassionada i pacífica determinació per decidir el nostre futur. Un any per enamorar-se de Catalunya (…) La grandesa històrica del moment és aquesta: milions de catalans han acabat de passar per un larg procés deliberatiu interior, cadascú des del seu propi punt de partida ideològic o biogràfic, un debat difícil, a voltes, perquè hi juguen el sentiment i la raó, i han aribat a la conclusió que més enllà de la història, de la crisi, dels afectes o les conveniències, hi ha la dignitat".

Grandesa histórica, la d'un projecte compartit. Un nou país, més lliure i, encara, més just. Entre tots ho farem possible. Doncs Sí i Sí, de cap al 2014!