dijous, 12 de gener de 2012

I ara la taxa Tobin!

Quan ara fa vint o vint-i-cinc anys vaig sentir a parlar per primera vegada de la "taxa Tobin" no només em va semblar una mesura molt encertada sinó, també, una mesura impossible. Francament, estava convençut que més enllà de les bones intencions, aquest no era el camí ni la manera de corregir les profundes desigualtats que, amb els anys, observo perplex com encara es fan més grans. La taxa Tobin! I a més a més, el que em semblava impensable és que els mercats acceptessin mai aquesta imposició... M'he fet gran, doncs, mentre el tema es reprenia una i altra vegada amb voluntat alternativa. I com més anys passaven, més utòpic em semblava! I ara -els designis del Senyor, sempre tan inescrutables...!- ve-t'ho aquí que monsieur Sarkozy, a la veïna República de França es despenja dient que ell sí, que ell farà que s'apliqui la la taxa que als anys setanta va proposar l'economista James Tobin!

Es veu que el president francès feia temps que ho valorava i ara que se li acosten eleccions decideix prémer l'accelerador. Fins el punt que no pensa pas esperar la resta de socis de la UE ni, tampoc, l'amic Cameron que des de la City de Londres jura i perjura que a ell no li trobaran en aquest camí... Ho retinc de l'Ara: "El fet que les transaccions financeres siguin les úniques exonerades d'impost és inacceptable". Sarkozy, doncs, és contundent i considera "normal, just i equitatiu" que el sector financer contribueixi a reabsorbir els desequilibris nascuts amb la crisi. Càlcul electoral? Segurament. Potser perquè aquell Sarkozy que es va estrenar amb voluntat de moralitzar el capitalisme, ara necessita fer alguna cosa. I en té l'oportunitat: només cal que recordem que el passat mes de setembre també la Comissió Europea va llançar una proposta sobre la taxa Tobin que preveia un impost d'almenys el 0,1 per cent sobre cada un dels que intervenen en la compra d'accions, i del 0,01 per cent en el cas d'operacions amb derivats financers. En total, Brussel·les va calcular que, amb la nova taxa, es podrien recaptar fins a 57.000 milions d'euros anuals. No sembla una xifra menyspreable...

Sigui com sigui, tampoc seré jo qui aquest vespre beatifiqui Sarkozy. Però si més no al seu costat m'hi contrasta l'actitud de CiU i PP que encara el passat mes de desembre, al Parlament de Catalunya, sumaven els seus vots per tombar la proposta de l'Impost a la banca que va defensar el diputat d'ERC, Pere Aragonès. La proposta d’ERC preveia augmentar la fiscalitat amb un impost a la banca que suposaria que les entitats financeres paguessin una taxa entre el 0,2 i el 0,5% dels dipòsits que tenen. Així, sobre un total de 197.638 milions d’euros dipositats es calcula que s'obtindria una recaptació de 592 milions d’euros, més de la meitat de la suma de retallades realitzades pel nostre Govern. L'impost a la banca no és cap bestiesa, ni proposta radical, i encara menys quan comprovem que avui, països com Alemanya, França, Suècia o el Regne Unit tenen taxes semblants a la que proposa ERC.

Al capdavall, Sarkozy ens pot confondre. Però al Parc de la Ciutadella, la cosa és clara: les afinitats ideològiques de CiU i PP es troben així que es parla de diners. Dels seus diners, per ser exactes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada