Recordo que m’ho va comentar ma mare, esverada, poc abans de Nadal: sembla que es tanca el local de l’Associació de veïns de la Sagrada Família, al carrer Roger de Flor per traslladar-se a la llar d’avis que la Fundació CaixaManresa té al mateix barri. La qüestió no tindria més importància si no fos que aquest canvi de seu social no l’ha decidit una assemblea de veïns sinó, exclusivament, la presidenta de l’entitat. Els estatuts li ho permeten, d’acord. Però queda el dubte de si la decisió ha estat prou meditada, de si té gaires complicitats entre els usuaris. Tancar un local de més de trenta anys d’història perquè el lloguer resulta car pot ser un bon argument. Però tancar-lo per anar a un altre local que ni la resta de membres de la Junta han visitat mai, sembla força arriscat. I encara menys quan el seu ús només queda garantit per quatre anys i no compta amb les instal·lacions que fins ara es disposaven...
Sincerament, sóc un altre dels que creu que amb aquesta operació el barri hi perd. Per això, quan vaig saber que un grup de socis havien convocat per aquest divendres una reunió a la pròpia associació de veïns per parlar-ne, em va semblar una bona idea. Reunir-se i afrontar entre tots el tema podia permetre compartir solucions. Però no va ser possible, els socis no vam poder entrar al local. I això perquè la presidenta, que en tenia coneixement de part dels convocants i fins de part d’alguns membres de la pròpia junta, no trobava bé la reunió! Va decidir, doncs, que no es faria i, aquella tarda, va fer canviar el pany del local... I ja tens a quaranta persones amb la porta als nassos, a les vuit del vespre i amb un fred que pelava.
Ara la presidenta ha decidit fer més gros el tema i acusa a la Fundació de la residència d’avis del barri –de la qual és vice-presidenta!- de pretendre quedar-se el local de CaixaManresa que ella vol disposar pel barri. Me’n faig creus! Tot plegat semblaria un disbarat però, sobretot, és un mal símptoma de com entendre la participació ciutadana i. singularment, el moviment veïnal.
La reunió que divendres passat només pretenia debatre si el canvi de local és una decisió més o menys apropiada. I es volia discutir ara i no pas a la propera assemblea del mes de març, quan probablement no quedaria alternativa. Però la presidenta, Marina Hosta, no ho troba necessari. Ni explica el projecte enlloc, ni detalla a ningú els acords amb l’Ajuntament i CaixaManresa, ni vol que se’n parli obertament... i per si no n’hi hagués prou, prova d’evitar el debat amb formes autoritàries i atribueix un fals desig d’apropiació als seus impulsors!.
Em fa tot l’efecte que al cap de trenta-cinc anys al barri no només som a punt de perdre el local sinó una manera d’entendre la participació veïnal. On tothom hi podia dir la seva, que buscava sumar, que sabia trenar acords i fins tarannàs diferents. Ara, estatuts en mà, sembla que no cal escoltar ningú. I ens empobrim: en equipaments, en projectes, en complicitats. Només una cosa em va animar aquest divendres, i va ser quan, enfredorits al mig del carrer Roger de Flor, la noia del forn que ja plegava ens va oferir tot l’espai de la botiga per acollir-nos. I ja ho veus, vam fer reunió allà al forn, i em va semblar que algú s’animava a recollir signatures, a continuar treballant. A reclamar a la Junta directiva que aturi el trasllat de l’entitat si abans no ho hem discutit en una assemblea general extraordinària que caldria convocar amb urgència. Res més, tret d’un interrogant: es pot presidir una entitat veïnal quan es té por de la participació ciutadana? Alguna cosa ja fa temps que grinyola al barri...
A tomballons. Publicat avui a Regió7
La foto correspon al forn del carrer Roger de Flor. Té un espai ampli i divendres passat ens el van oferir per fer-hi una reunió. Tot just perquè no tinguéssim fred i amb el compromís, això sí, que no ho féssim durar gaire. Fou només un gest, improvisat i sincer, que ens va permetre recuperar la temperatura i, també, la confiança en el veïnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada