dilluns, 7 de febrer de 2011

Avui comença tot

He enllestit una visió als temaris, a les normes del centre, i ja tinc a punt les primeres classes. A poc a poc, també he omplert a mà les llargues columnes de la llibreta de notes amb noms i cognoms, com sospesant-los, ara mateix tots tan anònims i als quals caldrà posar-hi a poc a poc imatge. Tindré, com abans vaig tenir, els Christians, Marcs  i Jonathans, les Laures i Albes i des d'ara també Nores i Nayabs. I un horari i un seminari i un tou de llibres semblants però diferents. Si arribo mitja hora abans, avui m'ensenyaran a fer anar una pissarra electrònica, i a passar llista informàticament. Les formes han canviat, és clar, i al centre tot va amb clau, per prevenir desoris, m'han dit un punt més fluix. Puc dir que ja en tinc ganes, de tornar a començar? Com si vingués d'un llarg viatge, d'un país estrany -uns altres hàbits, d'altres costums, el punt de protocol que t'encarcara. I ara de cop, capbussar-se en la normalitat del barri, vora casa, un breu trajecte a peu. Al capdavall, política i educació van de bracet, et repeteixes: se sap que són bones si avancen en la transformació. Te'n tornes a l'institut, doncs. I tot d'adolescents que des de la tanca et sotjaven dijous i després divendres, avui que som dilluns certificaran que eres el nou, sí. I en sóc i només desitjo confirmar l'entusiasme del mestre jove que vaig ser, això i poder respondre'm a mi mateix, com el poeta, que ni era tan lluny ni tan difícil: i que això, com allò, com tot el què encara haurà de venir, continua valent la pena...

(La foto, de primers de 1995, abans de deixar el darrer institut, l'Arraona de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada