divendres, 25 de setembre del 2026

Una entrevista al Magic Pol

A vegades a la redacció d'El Pou de la gallina treballem en règim de cooperació. Aquest estiu mateix, i aprofitant que aquest setembre a Manresa se celebraria el Festival Màgic, vam preparar un número dedicat a la màgia manresana. El patchwork d'entrevistes el coordinava en Carles Claret, i jo em vaig oferir a fer-la al Magic Pol —sí, sí, el nom artístic sense accent! El cas és que en Pol Serra, que és qui encarna el Magic Pol, em va atendre a finals de juliol tan bé, i amb tantes facilitats, que vam acabar per plantejar-nos de fer la portada amb ell mateix poics dies després. D'aquesta segona trobada, amb Enric Casas com a fotògraf, encara en tinc millor regust perquè vam poder triar-li vestit i escenari, i la paciència del Pol —i la traça de l'Enric— ens va permetre una imatge amb força per a la portada. Posats a fer, l'home me n'envia una per al meu àlbum particular. Gràcies! I bé, pel que fa a l'entrevista, va passar per la centrifugadora del tema del mes, és clar, al costat de d'altres sis més. Però el text original el conservaré a la carpeta de retalls d'aquest blog. I a tots els implicats, només puc dir que moltes gràcies: demà serà el Festival i compto que el seu èxit es pot donar per garantit!  

Magic Pol - Pol Serra (Manresa, 1999)

 

Magic Pol és un artista de tot just 26 anys però d’una trajectòria fecunda. La màgia és la seva dèria i n’ha sabut fer la seva professió també. Quan fem l’entrevista acaba d’arribar de Londres, on ha vist fins a vuit musicals en quatre dies. Membre de l’Associació Màgia central Catalunya i també del Galliner, de petit li feia molta vergonya actuar però avui, dalt d’un escenari, es transforma per emocionar al seu públic. Però també sap implicar-se: el proper 26 de setembre el trobareu absolutament compromès al VII Festival màgic de Manresa. 

 

Els orígens

«Ningú de la meva família és artista, i no sé com em va venir aquesta passió. Jo feia música a l’Esclat i tenia certa habilitat de mans gràcies el piano, però no hi havia cap tradició familiar. M’agradava la màgia, sí, i sempre agrairé als meu avis que quan tenia vuit anys em portessin a la botiga El rei de la màgia, a Barcelona: aquell dia vaig saber que seria mag».

 

«Em va agafar molt fort. Recordo que els meus pares em demanaven que aturés la passió en període d’exàmens. La meva àvia, per tranquil·litzar-los, va predir amb tot l’afecte que “quan siguis adolescent deixaràs de fer tonteries”. Però no va ser així, i ara ja fa sis anys que soc professional»

«Vaig estudiar l’ESO a l’institut Lacetània i vaig fer el batxillerat artístic al Peguera però no pas l’escènic sinó el plàstic perquè la veritat és que jo m’ho passava malament actuant. De petit havia fet de Rovelló als Pastorets de l’escola i en tinc molt mal record. De manera que després vaig fer un cicle superior de Disseny gràfic i un màster universitari també de disseny que em van permetre fer-me jo mateix els cartells als primers temps. A més a més, aleshores encara no hi havia cap escola de màgia, i va ser tot autoaprenentatge, aprofitant els recursos de Youtube.
Des que vaig començar com un crio fins ara diria que he fet un bon trajecte».


La professionalitat

«Ja fa anys que soc autònom, i ara en fa dos que vam crear Èpic, una societat limitada. Però és que ja en fa quinze que feia màgia! Des dels primers casaments i comunions, quan havia de fer de mag i d’animador infantil, vaig anar guanyant seguretat. Els agrairé sempre! Em deixaven la canalla i els pares deien que ja tornarien al cap de dues hores... Això sí, l’endemà em feien arribar textos d’agraïment. Ha estat al cap dels anys que puc fer festivals i treballar en teatres i festes majors. No em puc queixar!».


«Entre mags hi ha bon rotllo, som com una secta, i amb en Lari concretament fins i tot col·laboro a la casa dels Àngels, a Castellserà, i faig aquells passis que el seu ajudant, el Cristian, no pot fer. El Lari va ser el meu primer referent i em sento afortunat de totes les estones que hem passat plegats!».

 

«Ara triomfa el el Mago Pop, I s’ha de ser molt bo per quedar-se dos teatres a Barcelona i dos més als Estats Units! Jo li tinc molta admiracio. Això sí, ell fa màgia moderna, que per això ja surt amb una xupa de pell… jo sóc més d’anar amb levita! I es clar, la canalla que puja tots fan de minipops com jo al començament feia de minilari».

 

«Aquest setembre vull obrir una escola de màgia el mateix local on tinc tots els trastos perquè la canalla pugui aprendre a fer màgia amb mi. Aula màgica. Per ensenyar-hi jo o bé d’altra gent que vagi rodant, un dia una classe s’hi apuntaran 20 persones I serà fantàstic, un altre cop serà un cap de setmana sense actuacions, doncs vinga, una trobada per la gent vingui aprendre. Fins ara hem fet proves amb amics i ha funcionat molt bé!»

 

APOLO 21, una anada d’olla

«Ara hauria de dir que entreno molt però quan tens actuacions vas més atrapat. De fet actuar és entrenar: ahir vaig actuar i demà hi torno amb l’espectacle Polifacètic, que és una hora perquè tothom s’ho passi bé, amb hits musicals. Però l’agost ja me l’agafo de festa per preparar sis hores diàries el nou espectacle que estrenem el setembre a Figueres. És l’Apolo 21, la història d’un astronauta».

 

«Per ser exactes, Apolo 21 va sorgir després de la pandèmia, el gener de 2021, quan ningú podia pujar a un escenari i calia pensar en una altra cosa per al Campi qui jugui que es va fer a l’Anònima. Jo em sentia com si fos sol a l’espai i a partir d’aquí surt la broma d’Apolo 21. Com que encara avui la gent em demanava si no el tornaria a fer, vaig decidir recuperar-lo… La voluntat inicial era disposar d’un espectacle més econòmic però al final se’ns n’ha anat l’olla I tot s’ha fet gran: hi ha molt de fum, quatre canvis de vestuari i fins I tot una lluna de dos metres! Arribarà a Manresa el 19 de març de l’any vinent, en la nova temporada de Platea Jove».


La Manresa dels mags

«El 2015 hi va haver un boom de mags a Manresa, teníem un local a les Escodines gràcies a l’existència de l’Associació Màgia Central Catalunya. Ens hi reuníem l’últim divendres de cada mes i vam arribar a aplegar-nos-hi fins a cinquanta mags! Venia gent d’Osona, del Maresme... de tot arreu. Fèiem xerrades, fèiem trucs, i vam tenir visites importants com ara Henry Evans, el mentalista Anthony Blake o el màgic Andreu. Tots ells van passar per les Escodines! Ara mateix, però, el que no estudia és que treballa, i cadascú té una dedicació diferent, de manera que costa més que ens trobem. I així com jo m’he quedat amb la part més artística, hi ha d’altres mags manresans que combinen la seva vida laboral amb la màgia».

«En Pere Rafart és un altre mag, solsoní, amb qui coincideixo sovint. Parlem d’un mag que va guanyar un primer premi al mundial de cartomàgia a Corea. Un títol que quatre anys després va revalidar a Quebec. És un campió, que va agafar el relleu d’El rei de la màgia, i ara és ell qui porta l’establiment de Barcelona. El Pere també organitza un festival a Solsona com ho fa el mag Pota —Jordi Pota— a Tona o jo mateix, a Manresa».

El Festival Màgic de Manresa

«Aquest any farem la setena edició del festival. Els primers cinc anys van ser fruit de l’Associació Màgia Central de Catalunya, i jo era un soci més però es va parar el 2020 amb la pandèmia i durant sis anys no es va fer. Per això un dia vaig trucar el president de l’Associació per recuperar-ho amb el suport de la nostra SL, Èpic. El festival doncs és de l’Associació Màgia Central Catalunya i nosaltres fa dos anys que des d’Èpic hi posem l’energia per tirar endavant.

Es tracta de tot un dia, 24 hores de màgia perquè a partir dels tres anys I des de les 10 del matí puguis gaudir de la màgia. Amb tallers a la Crica, contes a la biblioteca del Casino amb Gneis Mag… Tot gratuït però tot amb  reserva anticipada. I el dia continua a quarts d’una amb e

Sabanni, mag I pallsso, en un espectacle dirigit per Txema Muñoz que si aquest any no ens pot acompanyar —és actuant a Canàries— espero que hi sigui el 2027! A la tarda hi haurà una actuació en directe de Fèlix Brunet, amb Bicicadabra i al vespre, al Teatre Conservatori, la gala del festival. Durant una hora i mitja, serem l’epicentre internacional de l’il·lusionisme amb artistes com el barceloní Carlitos, Premi Nacional de Màgia General 2025 o, vinguts de Madrid, les propostes visuals d’Amelie i la màgia còmica de Jaime Figueroa, i també les grans iŀlusions del duet format per Javi Cruz i Anahí, arribats des de Màlaga. Serà un gran festival i, per acabar-lo, encara farem una sessió de màgia golfa al Frankfurt Xavi, amb Peresonal, de Pere Rafart!»

 

Patidor

«Mai m’hagués imaginat aquesta moguda, i quan veig tot el que ha passat estic molt content.

El 2023 vaig treure el meu primer llibre i va ser un dels 10 més venuts aquell sant Jordi a Manresa, una barbaritat. Ara que també estic fent diverses funcions als CaixaForum / CosmoCaixa, sovint em trobo amb canalla que em reconeix per El llibre dels impolssibles».

 

«Diuen que he tingut molta sort però he hagut de treballar molt, eh? Sóc molt patidor I tot ho repasso un cop I un altre! I al cap dels anys m’ha passat de tot, des d’actuar a presons —i demostrar que les 52 cartes que havien entrat tornaven a sortir amb mi, una per una. O una senyora que es va posar de part a mig espectacIe! I m’encantarà actuar a la Festa Major de Manresa, amb un campus de màgia al Museu de l’Aigua, i a la Festa Major alternativa amb Polifacètic, per al vespre familiar».


Suggeriments de destacats:
“Quan els meus avis em va dur a El rei de la màgia vaig saber que seria mag”
“El mag Lari va ser el meu primer referent”

“El setembre estreno Apolo XXI a Figueres, i el març de 2027 serà a Manresa”

“Des que vaig començar com un crio fins ara em penso que he fet un bon trajecte”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada