Francesc Mauri es mulla a Manresa

De l'Àlbum de visites d'aquest mes d'octubre, a El Pou de la gallina: Francesc Mauri. Va ser al cicle Pessics de Vida entrevistat per Héctor Aranda. I com a acostuma a passar amb els personatges de la televisió, l'acte es podria considerar un bany de masses. En Francesc mauri no només s'hi va saber moure amb la més gran de les naturalitats sinó que, també, va abordar temes tant o més controvertits que la predicció metereològica. Per això caldria agrair-li que no estalviés de mullar-se. I per acabar-ho: la foto de Joan Closas va resultar preciosa i, literalment, ens va dur l'ànima del conferenciant al Pou! 

Francesc Mauri es mulla 

Ramon Fontdevila
Fotografia de Joan Closas

El meteoròleg Francesc Mauri Domènech (Barcelona, 1966) va ser aquest 24 de setembre a Manresa, entrevistat per Héctor Aranda dins el cicle Pessics de Vida que organitza la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes. L’home no va decebre: amb una llarga trajectòria al departament de meteorologia de TV3, és una de les cares més conegudes del país i a la sala del Casino no hi sobrava cap cadira. Mauri s’eleva amb la seva cantarella de mallerenga carbonera —aquell vespre sense corbata— quan explica que la vida són casualitats, formació i sort —o mala sort. «Què us he d’explicar!?». Inicialment autodidacte, la seva passió va créixer de costat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, passant a la pantalla el 1988, després d’estar-se tres anys a la ràdio, quan un malaguanyat Antoni Castejon moria d’infart. Va començar, doncs, joveníssim. I sempre ha sabut combinar la tasca informativa amb una incontestable vocació divulgativa. Llicenciat en Geografia, va començar la carrera quan ja treballava, el 1991. «Vaig fer els primers dos cursos en dos anys. Els altres dos, amb el creixement dels informatius, el festeig i el casament… vaig trigar disset anys a fer-los!». Defensa els recents canvis al plató i espera que ben aviat es perfeccionarà el grafisme perquè «ens calia canviar, que anàvem amb aparells de fa 24 anys, i els recanvis ja només es trobaven a wallapop!». Assumeix el risc d’equivocar-se alhora que exhorta a l’autoprotecció I el sentit comú, perquè les tempestes d’ara cauen amb grans diferències, «i els teus tretze litres per metre quadrat, tres quilòmetres enllà poden ser 140!». I sap que la meteo no pot evitar els desastres quan arriben a caure 700 litres però, vehement, també qualifica d’aberrant la gestió de fa un any al País Valencià: «No em caben al cap les 228 víctimes. I no faig política, però dic que aquí hi ha un responsable principal, i espero que la jutgessa ho determini». Al capdavall, el canvi climàtic es fa present a la sala i Mauri denuncia que actualment s’hi barregen massa mentides per tal d’evitar la democratització de l’energia: «Perquè l’única sortida científica és abandonar els combustibles fòssils I guanyar la sobirania elèctrica». I contra les grans corporacions o el trumpisme rampant ens acomiadem positius, amb aquella rialla seva de guilla tan vella com encara llustrosa: «Perquè, escolteu, el planeta sempre s’adaptarà, eh? Però si s’adapta sense nosaltres… doncs quina gràcia!».