Em va arribar per Nadal, enmig d'altres regals més o menys previsibles: a la meva edat ja s'entén que les veritables sorpreses es reserven pels menuts, i jo —seixanta-dos anys acabats de fer— no esperava gran cosa més que un pijama nou, de cotó, o potser un jersei —de cotó també, si per cas. Però entre la cridòria general i el soroll de paper esparracant-se, em vaig trobar un paquet que contenia un llibre: David Copperfield. El volum, magnífic d'aspecte, tipografia i paper, m'ha deixat fins ben entrat febrer a mercè d'una col·lecció de personatges impossible.
Un altre Dickens memorable. I això que, de petit, n'havia vist la versió reduïda de Bruguera —en aquelles pàgines dibuixades de manera alterna— que em va semblar una solemne pèrdua de temps. Ara, enllestit el repte, us deixo amb la famosa línia d'obertura de la novel·la que, en la també magnífica traducció de Joan Sellent, diu:
"Si seré jo l'heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran...". Molt recomanable. I també, no agafar-s'ho amb presses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada