Empedreïts al Geoparc

Quan era jove em penso que vaig escriure més d'un centenar d'editorials per a El Pou de la gallina. Ara, en canvi, són del tot ocasionals. I amb tot, quan m'ho proposen, encara avui m'agrada el repte de confegir una afirmació més o menys assumible per la línia editorial d'aquesta revista manresana que ja és a la vora de complir trenta-set anys. Aquest mes de març, per fer-ho més difícil, calia parlar del Geoparc i demostrar un cert apreci per a la Geologia. El resultat no és del tot científic, però reclama saber —o intuir— què caram són els nummulits. La resta, el substrat de sempre.

Empedreïts

Que Manresa es trobés encara a la vora del mar seria el somni de qualsevol responsable de turisme. Però d’això ja fa quaranta milions d’anys! Amb l’aixecament de les serralades pirinenques la geologia va mudar probablement per sempre aquell paisatge bagenc de sol i sorra —però encara sense sangria ni sexe, ni especulació immobiliària, tot reduït a la presència dels minúsculs i humils nummulits. En fi, que l’horitzó marítim es va desplaçar però, a canvi, ens va deixar una setantena de punts d’interès geològic, amb singularitats tan excepcionals com la muntanya de Montserrat, les Coves del Toll de Moià o la Muntanya de Sal de Cardona. Un territori que avui qualifiquem de Geoparc, situat en una xarxa mundial d’espais geològics que defensen una visió integral de protecció, educació i desenvolupament sostenible. Ni museus a l’aire lliure ni tampoc parcs temàtics per a especialistes: espais on s’hi realitzen diferents activitats geoturístiques i formatives. I el geoturisme pot tenir, ara mateix, uns efectes formidables sobre la Catalunya central ja que d’una banda incentiva la recerca i, de l’altra, potencia un turisme sostenible que treballa amb la cultura, el medi ambient i el patrimoni. Ara el repte és passar la revàlida de 2024 —ser Geoparc per la UNESCO no és un títol a perpetuïtat— i guanyar visibilitat, tot posicionant-se com a destinació de turisme sostenible i guanyant interrelació amb la resta de membres de la xarxa mundial de Geoparcs. Un objectiu que hauria d’obtenir les majors complicitats possibles, tan generosament com ho ha estat la dels seus impulsors. I és que el Geoparc de la Catalunya Central ja és clarament lloc de descoberta i admiració, on els visitants podem connectar amb les arrels profundes de la Terra i, si es vol, reflexionar sobre el pas inexorable del temps. Abaixar els fums i saber-nos gairebé tan minúsculs com aquells nummulits que avui trobem fossilitzats, mentre el món suma segles, mil·lennis i eres. Empedreïts.

El dibuix, del tàndem Claret i Gubianas.