Cada dos de gener a casa és un aniversari, i aquest 2023 més rodó que mai. Fa quaranta anys que amb M. vam tornar plegats de Londres, de deu dies de vacances que tancaven el seu trimestre d'
au-pair. Em penso que ens havíem escrit gairebé cada dia —i fins vaig enterrar una beca en telefonades internacionals. Tot això avui deu costar de creure, el correu postal, el preu de les trucades, aq
uesta intensitat sentimental, però aleshores ho vam viure així i, arribats d'Anglaterra, aquell mateix dia ens vam establir a la masia del Puig abans no trobéssim, més endavant, el primer domicili manresà al carrer Sabadell, 35. Tot això ho recordo cada dos de gener, això i aquest itinerari compartit, llarg i fecund, que no té tant de romàntic com de construcció pacient. Tot dos som de caràcter fort i a casa sempre hem tingut bregues: cadascú és cadascú, i ja es pot comptar que aquestes quatre dècades no han estat precisament un riu d'aigües calmes i pocs revolts. Ben al contrari, hem viscut tota mena d'episodis i per això, cada dos de gener, celebrem un any més de vida en comú com una nova victòria. I si aquesta vegada ho escric és per meravellar-me de les quatre dècades, i de veure com hem canviat d'ençà que l'any 82 vam acordar començar aquest trajecte comú. Meravellat que encara ens quedin ganes de continuar batallant i fins esporuguit de pensar que algun dia sigui la biologia l'encarregada de resoldre aquest combat.
La foto, de l'estiu de 1982, és a colònies del barri, a Santa Maria de Meià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada