La Mediterrània enllesteix la 25a edició

Han estat vint-i-cinc Mediterrànies, sí. I si no fos per les miques de pluja humida que hem tingut, podríem dir sense embuts que ha estat una altra gran edició d'aquella Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional que vam empescar-nos fa un quart de segle. Hi torno: hem viscut una gran edició perquè n'hi havia ganes, perquè calia recuperar el carrer —fet i fet, la cultura popular vol festa i plaça— i perquè el programa s'ho ben valia. El resultat és que hi ha hagut molta Fira i n'hi ha hagut per a tothom! Però al mateix temps, deixeu-m'ho dir, l'aniversari ha passat discretíssim. Una discreció probablement necessària, si es vol, però que a mi em deixa un dubte: no caldria documentar què ha passat en tot aquest temps? Els relleus gerencials, els artístics i els tècnics, de costat als polítics, no han deixat encara una reflexió d'allò que ha significat la Fira en el temps. Dels seus objectius primigenis, dels debats que comportà i de com els vam resoldre. I també dels riscos que sempre hi planen: seria tan senzill desnaturalitzar la Mediterrània! Hi torno: estic convençut de la bona feina feta fins ara, i de la que sens dubte ha de venir. Però dijous, quan brindàvem austerament amb una ampolla de cervesa a la mà —de cervesa Guineu, que per això fa el paper de patrocinadora— vaig pensar en els que no hi érem en aquest 25è aniversari. En els que no hi podrien ser —malaguanyats Carles Valero o Jordi Fàbregas, també en Juli Sanclimens— o els que no van poder venir: la Tere Almar, que és de viatge o en Joan Vidal i Gaiolà a qui l'endemà mateix vaig escriure «hem de buscar un dia per trobar-nos!». M'hagués agradat veure en Cisco Vila, en Joan Morros o la Pepa Ninou. També el Pep Garcia o en Jordi Valls. En acabat hi ha l'absència d'en Lluís Puig, l'home que va veure la «Fira de l'arrel» des del primer dia, encara avui lamentablement exiliat a Bèlgica... En fi, recordaria ara una molt llarga col·lecció de noms que estimo o recordo perquè en en els meus tretze anys de Fira Mediterrània, si alguna cosa és certa, és que hi vaig conèixer molta gent i en vaig aprendre moltes coses! Però com que ni sempre ho vam veure tot igual ni vam jugar les cartes de la mateixa manera, penso que estaria bé parlar-ne un dia, matisar posicionaments i deixar-ho per escrit. És clar que això no cal pas que sigui l'any 25 ni el 26 si fins ara, al capdavall, ningú ho ha trobat a faltar! Però m'ho proposo perquè, al marge del mercat i l'aparador, més enllà de les xifres i la festa, i totes les anèdotes que acumula cada edició, la Mediterrània ha reescrit els conceptes que gastàvem de cultura popular a finals del segle passat. Una evolució subtil, imperceptible fira a fira. Però que precisament per la seva utilitat al llarg del temps hauria de quedar documentada. Per prendre'n consciència i, en conseqüència, prevenir retrocessos i garantir-ne sempre la imprescindible evolució.    

La foto, protocolària i ordenada, presenta d'esquerra a dreta a directors generals, alcaldes, patronat actual de la Fundació, regidors de Cultura i directors artístics. És evident que no hi vam poder ser tots!