L'espectacle, concebut a Noruega, hi ha rebut el premi Hedda a la millor creació visual. Del programa i en versió del meu francès macarrònic, llegeixo que la directora Yngvild Aspeli va créixer íntimament lligada al mar gràcies a un avi mariner. «Aspeli amb la companyia Plexus Polaire plasma la batalla entre l'home i la natura al cor de l'obra d'Hermann Melville. Una formidable èpica que combina actors, cinquanta titelles, videoprojeccions i músics. Una barreja de gèneres accentuada per un joc d'escales, que va des de l'infinitament petit fins a l'infinitament gran, que submergeix l'espectador al cor d'aquesta grandiosa campanya de pesca de balenes.
Una visió visualment impressionant». Doncs això, un gran espectacle en un univers apassionant. D'una gran potència poètica, malenconiosa i alhora visceral. I com diuen al nord, literalment superba. Ja m'agradaria que algun dia arribés aquí al sud.
(*) Convidats per l'Andreu Martínez Costa, actor i titellaire: això de la família també té els seus avantatges! Moltíssimes gràcies Andreu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada