El valor d'El Galliner, a Freqüència

Aquest mes de febrer, a Freqüència, el magazin gratuït que edita Canal Taronja, es parla de teatre a Manresa. I, és clar, es parla dels 25 anys del Galliner. O dels 25+1 per ser exactes. La Pilar Goñi, que n'és la directora, em va demanar un text que se sumés a la celebració i no em va costar gens d'escriure: és —per si no us ha arribat un dels 10.000 exemplars que editen— aquest:

El valor d’El Galliner

Des que el Galliner va fer els primers passos, em penso que la seva tasca ha estat molt positiva per a Manresa. El trajecte ja suma més de vint-i-cinc anys i, d’ençà la gènesi, la voluntat de dinamitzar culturalment la ciutat ha anat més enllà d’una programació escènica. D’una banda perquè el Galliner ha sabut treballar per projectes a llarg termini, amb constància i molta més reflexió que no pas soroll. I de l’altra perquè ha fet l’esforç d’obrir-se sempre a més col·laboracions, a noves complicitats. I és per això que, un any i un altre, ens semblen èxits els seus resultats. No es pot pas jutjar d’altra manera.

Particularment tinc molt present que, a finals de 1995, es llançaren al carrer amb l’objectiu Kursaal i agosaradament hi van posar data, deu anys després, per al 2006. Com es venien les entrades! Semblava ben bé que tots plegats ens havíem begut l'enteniment. I doncs, el Galliner ha estat una il·lusió des del primer dia però, i sobretot, un bon exemple de participació ciutadana. Amb el Galliner Manresa demostra la capacitat d’una eina tan poderosa —i de tan risc— com és la col·laboració entre entitats i Ajuntament, en aquest cas la nova empresa municipal, Manresana d’Equipaments Escènics. La fórmula, a part de resultats i transparència, reclama sobretot confiança i llibertat. I és precisament en aquests termes que ha pogut multiplicar el seu efecte, molt per sobre d’altres ciutats i programacions culturals.

La capacitat d’emprendre reptes, de sumar iniciatives, d’enfilar propostes diverses i de manera constant, ha permès escombrar també alguns dels tòpics locals i fins s’ha encomanat en d’altres entitats i col·lectius. Una manera de treballar molt compromesa, sumant i en positiu, sense prejudicis. Fins el punt que avui, l’activitat cultural a Manresa pot considerar-se ben bé un dels seus principals trets distintius. El Galliner hi té un bon tros de responsabilitat, és clar, i tots els seus membres se’n poden sentir ben orgullosos mentre, plegats, multipliquen idees i entusiasmes. Segur que valdran la pena!

Ramon Fontdevila i Subirana

Mestre i exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa