El goig de fer Animació sociocultural (i turística!)

A vegades m'encanto amb els meus alumnes. Més enllà del temari, hi ha estones que acabem repassant vel·leitats i projectes. Estímuls. Ara mateix, des del centenari de l'Ulisses al cinquantenari d'El Padrino. La festa dels 15 anys del Kursaal o el premi de la Berlinale per a Alcarràs. De Ferrater o la Rosalia. De tot això parlem —d'això i de mil coses més que omplen els nostres matins i caps de setmana. A vegades també els aboco algun article, com aquell d'en Jaume Funes o el de Franco Berardi, que recollia l'Ara. Després arriba dijous llarder i de seguida Carnestoltes —i aquí sí que ens aferrem al temari, que ens obliga a entendre'l i també a practicar-lo. Quin goig de ser-hi! I somniar que aquesta primavera encara podríem tornar plegats al Marroc o bé que el proper juny potser tampoc em serà l'últim.

Crida a la insurrecció eròtica juvenil
Diari Ara. Crònica de Laia Vicens. 19 de febrer de 2022

El filòsof Franco 'Bifo' Berardi, des dels 72 anys, diu als joves que es rebel·lin contra el patiment de la pandèmia en una sessió magistral d'una hora i mitja.

(... ) El conferenciant és el filòsof i activista italià Franco Bifo Berardi. Té 72 anys i fa una hora que parla al CCCB sobre les conseqüències de la pandèmia davant d’uns centenars de joves de 4t d’ESO i primer de batxillerat (... ) A la primera frase se’ls ha posat a la butxaca: "El virus mata els vells, però qui paga el preu més alt del distanciament social que ens han imposat per frenar el virus sou vosaltres, els joves, que comenceu la vostra vida". Els diu que l’aïllament social, les mascaretes i la dependència del món digital per relacionar-nos poden ser el principi "d’una època infernal de misèria emocional" de la qual ja se n’estan començant a veure les primeres conseqüències: més pors, més patiment, més suïcidis.

Davant d’aquesta situació, el filòsof explica als joves que el primer que cal fer és "parlar del patiment" perquè és el primer pas per "curar-lo". "Curar vol dir compartir el patiment i compartir el plaer", explica. Bifo gesticula molt i mira al públic quan vol deixar clar el missatge. Diu que compartir el patiment és clau perquè quan ens adonem que tothom pateix pel mateix és quan es produeix la insurrecció, que és "el desplegament del cos, l’acte de sorgir, el plaer dels cossos que discorren junts".

(...) un jove pregunta a Berardi si la violència és necessària a vegades per rebel·lar-se. Bifo explica que en l’època de militància a les joventuts comunistes va cremar més d’un caixer però deixa clar que la violència "és inútil". "No serveix de res cremar bancs o comissaries perquè a dins no hi ha res, el poder real és en una esfera que no podem cremar ni tocar", argumenta. Berardi creu que, com que "la violència que exerceix el capitalisme no és física, sinó moral, econòmica i psíquica", cal contraatacar des d’aquesta trinxera, amb una insurrecció en el sentit literal, és a dir, "eròtica, afectiva, amistosa, solidària", i també amb el coneixement, que és "l’arma més forta contra el poder". "No és la violència, és la solidaritat el que ens permet sortir de la trampa i l’opressió capitalista".

L’última pregunta la fa una noia. "¿Hem de deixar de tenir por de la mort per viure una vida autèntica?", li demana. El filòsof cita Epicur i respon: "Viure molt de temps és idiota. El que hem de fer és viure bé". Com? Dona "tres medicines" contra la depressió: pensament, amistat i rebel·lió. Una hora i mitja de lliçó magistral de filosofia.

(La negreta és meva. I la foto, de l'Oficina jove, al Joan Amades)