dilluns, 17 de maig de 2021

Ara que ens ha deixat mossèn Ignasi Montraveta

Ahir diumenge vam ser a Solsona, al funeral per mossèn Ignasi Montraveta, després d'unes setmanes difícils, sumant més complicacions que no pas resolent-les. La salut, al capdavall, li ha fallat, i el Nasi —83 anys— se n'ha anat a costat dels sants que temps ha que l'esperaven. Jo el vaig conèixer fa tot just deu o dotze anys, mig per atzar, mig perquè algú en un dinar d'aniversari, volgudament ens va fer seure de costat. I ens vam fer un tip de xerrar tan gran, tan gran, que sempre més vam quedar per continuar xerrant —i si es podia, dinar— perquè el que és jo sempre em va semblar que amb ell hi aprenia coses. O en redescobria. Hi havia la política, és clar, i la vida al solsonès. Coneixia totes les cases i tots els camins. Coneixia la gent també, i semblava que podia estimar tothom, tal com estimava totes les coses que feia, que al cap dels anys en van ser moltes i molt diverses. I sempre fetes amb un goig encomanadís! També tenia silencis és clar, però per mi cada trobada era com una festa, conscient que d'aquella mena de mossèns ja no se'n fan. A Solsona, a Cambrils, a Sant Llorenç, al Miracle... o a un cop de roc del Seminari, a ca l'Assumpta i el Maties: vam riure'ns sovint de la jerarquia, de la institució, de les formes —i de la dificultat de bellugar-les. El record del Vaticà II, en la seva joventut. O el paper del bisbe Deig, de qui fou secretari diligent. O el concili Tarraconense de 1995. Veure tristament que l'església d'aquest país s'empetiteix i en en el trajecte s'encastella i es fa més i més conservadora... Amb l'Ignasi no hi havia pecat, perquè no hi havia religió sinó una voluntat molt viva de fer i pensar, d'estimar—de ser lliures, de ser millors. Fora dogmes i cotilles: consol pels dolguts, a tot estirar. Per això ahir, tot i saber que a la catedral l'ofici seria formal i protocol·lari, hi vam anar amb l'esperança d'una espurna de vivesa. En acabat, quan d'entre els companys en vam escoltar el relat biogràfic, quan el bisbe Novell en va haver valorat el perfil sense entrar en arestes, vam celebrar la paraula decidida d'una dona que va pujar serenament al presbiteri amb una magra llibreta a les mans, i que se'ns va adreçar a tots nosaltres en nom del grup de pregària que compartien. Van ser tot just algunes de les màximes del Nasi però, per un moment, em va semblar que encara el sentíem. Valent i decidit, amb la pura voluntat d'encomanar-nos el goig de viure, i de viure compromesos amb el nostre entorn més proper. Ell, per sort de tants i tantes, ho va saber fer.

La foto és d'un diumenge de setembre, a Pinós, ara fa un parell d'anys. 

A continuació, del grup de pregària que dinamitzava el Nasi m'arriba el text llegit a la catedral diumenge, cosa que he d'agrair a l'Adelina Tripiana, per tota la franquesa i facilitats.

« (...) Mossèn Ignasi era una bona persona. Intentava seguir amb tota la humilitat dels homes savis els preceptes de l’església al costat de la gent gran i també de la gent senzilla. 
Era un gran amant de les Vespres de Montserrat, així com també de la música clàssica. 
Era una persona generosa, amb una gran estima pel seu País… —aquí permeteu-nos fer un petit incís: tothom pot recordar la finestra de la seva habitació del Seminari amb l’estelada onejant i plena de flors que ell cuidava amorosament. 
Una persona entusiasta, sempre a punt per a la conversa distesa amb els Amics, un digne Representant de Jesús en un món cada dia més necessitat de referents. Tot el Grup tenim present frases seves, com algunes que citem a continuació: 
· “Jesús no va instaurar cap Religió, som els Homes que hem necessitat instaurar-la” 
· “Dins el pla de Déu, com més humans som, més Cristians serem” 
· “Déu quan estima, ja no pot deixar d’estimar” 
· “Jesús no volia fer gent més religiosa, sino més bones persones” 
· “Segur que vaig sentir la crida de Déu, però és la gent que m’ha fet Capellà” 
Gràcies Ignasi per la teva dedicació cap a nosaltres, per tots els teus bons consells i xerrades al llarg d’aquests set anys d’acompanyament. Et trobarem molt a faltar! Descansa en Pau. El nostre més sentit condol a la Família i a tota la Comunitat eclesiàstica».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada