divendres, 11 de desembre de 2020

Nadal al Catà, 10 edicions

Avui, a l'institut, començarem a gravar l'espectacle "Nadal al Catà". Serà la desena edició i, per aconseguir-ho, ens ha calgut conjurar-nos. Encara més: hem canviat el suport i ara, aquest any de la covid-19, l'haurem de fer en versió cinema, i a partir de nois i noies que han assajat per grups bombolla...! Creu-ho els dits perquè encara no ho hem acabat, però estic segur que sortirà rodó. I preciós. L'Alícia Puertas, la directora escènica, ens ha dut una altra directora que és de cine, i el Martí Vilardebò ja té els grups de música pre-gravats. Maquilladores i perruqueres. La Míriam amb els nanos de primer han pintat unes mascaretes ideals, i els del cicle de tèxtil n'hi han afegit d'altres amb pell de samarra! Què pot fallar? ... Arriben els vestits, encomanem entrepans, muntem un croma al gimnàs, tenim permisos paterns i la canalla ha suportat la pressió en assaigs fins i tot telemàtics, aprenent —i reelaborant— un text popular que any rere any des que vam començar amb l'Ortega ens permetem d'esmenar, ampliar, retallar o inventar. Els Pastorets de Folch i Torres i el cançoner tradicional —o modern— són a les nostres mans unes eines de creació genials. I ens agradarà molt que el proper dilluns 21, quan ho estrenem, tingui més visites que les que mai hagués pogut suportar l'enyorat teatre dels Carlins!        

Si esteu d'humor, llegireu que els nostres pecats capitals —que van arribar a ser onze!— enguany l'Alícia ens va proposar reduir a tres. Per a casdascun d'ells els vaig redactar alguns monòlegs com aquests:

Dimoni 1 Pandèmia:     Aquí som, oh Satanàs! / I em penso que no cal dir / que estem disposats a obeir / tot allò que ens manaràs!

(Pausa i segueix Pandèmia)

                                      Jo sóc la pandèmia

                                                   que ningú no s’esperava:

    m’encomano a tothom

    que respiri una miqueta,

    sobretot si és carallot

    i no porta mascareta.

    Sóc la pandèmia, sí,

    i m’emporto homes i dones,

    i fins joves estudiants

    que tot fent la cerveseta

    es pensen que no cauran.

    Poca-penes:

    a l’infern ja estan cremant!

 

Dim 2  Confinament: Jo sóc el confinament

                                    que us té a casa com lligats,

                                    avorrits, desenfeinats,

                                    disposats a fer pecats 

                                    de quatre en quatre, a grapats.

                                    Vinga pizza i coca-cola,

                                    amb els amics a mil xats.

                                    Només per connectar a escola

                                    els rúters semblen penjats!

                                    Veure sèries sí que mola:

                                    trets i luxúria va en packs.

                                    Que si no fos per la mama 

                                    no us trauríeu ni el pijama!

                                                

Dim 3 Toc de queda: I jo sóc el toc de queda:

                                    Per tenir-vos emmurriats                     

                                    he fet tancar els teatres                     

                                    i els cinemes, també els bars.                             

                                    us he fet més solitaris                                                          

                                    i irritables i tibats                                                                          

                                    —i també:                                                                    

                                    he creat molts aturats!                                      

                                    Cada nit mirant la Lluna                                              

                                    fem un peta amb Llucifer,                                                      

                                    i pensa ell, i jo també:                                                           

                                    «Que no trobin mai vacuna!»            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada