Si esteu d'humor, llegireu que els nostres pecats capitals —que van arribar a ser onze!— enguany l'Alícia ens va proposar reduir a tres. Per a casdascun d'ells els vaig redactar alguns monòlegs com aquests:
Dimoni 1 Pandèmia: Aquí som, oh Satanàs! / I em penso que no cal dir / que estem disposats a obeir / tot allò que ens manaràs!
(Pausa i segueix Pandèmia)
Jo sóc la pandèmia
que ningú no s’esperava:
m’encomano a tothom
que respiri una miqueta,
sobretot si és carallot
i no porta mascareta.
Sóc la pandèmia, sí,
i m’emporto homes i dones,
i fins joves estudiants
que tot fent la cerveseta
es pensen que no cauran.
Poca-penes:
a l’infern ja estan cremant!
Dim 2 Confinament: Jo sóc el confinament
que us té a casa com lligats,
avorrits, desenfeinats,
disposats a fer pecats
de quatre en quatre, a grapats.
Vinga pizza i coca-cola,
amb els amics a mil xats.
Només per connectar a escola
els rúters semblen penjats!
Veure sèries sí que mola:
trets i luxúria va en packs.
Que si no fos per la mama
no us trauríeu ni el pijama!
Dim 3 Toc de queda: I jo sóc el toc de queda:
Per tenir-vos emmurriats
he fet tancar els teatres
i els cinemes, també els bars.
us he fet més solitaris
i irritables i tibats
—i també:
he creat molts aturats!
Cada nit mirant la Lluna
fem un peta amb Llucifer,
i pensa ell, i jo també:
«Que no trobin mai vacuna!»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada