Aquest estrany dia de la poesia...

Enmig del marasme de les xifres, de les gràfiques comparades entre diagnosticats i morts, i tota la col·lecció d'opinions que les acompanyen, avui és 21 de març, dia de la poesia. Que bé! I quin repòs... I això que aquesta pandèmia del coronavirus sempre ha tingut un contrapunt literari, des del Decameró de Bocaccio, La pesta de Camus o l'arrencada d'El quadern gris, de Josep Pla. Però en un dia com avui m'estimo més buscar entre la meva tria i rescatar un Vinyoli, de quan feia classe de literatura i mastegàvem cada cop amb major desfici tots els versos de Vent d'aram. Com ara aquest, ideal per conviure en temps de crisi. Sense rendir-nos. Però —confinats i tot— disposats a guanyar-nos la mar llisa que ara enyorem, i aquest vol del gavià —serè, lluent, alegre i estival.

EL GUANY
Mai no et rendeixis.
                               Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.
                                Entra
mar negre endins i baixa al fons.

Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.


La foto, de pasdepardal.cathttp://www.pasdepardal.cat/?attachment_id=1207
Més Vinyoli? Aquí!