Postal de Lanzarote

Aquest agost vam ser una setmana a TINAJO, al mig de l'illa de LANZAROTE amb la família de Canàries. Si dic família política encara ho complico més, de manera que oblidem la nissaga que ara mateix ens emparenta amb la Pinito del Oro, i anem al gra: miraré de conservar només quatre notes a raig de la nostra estada a Lanzarote per tal que, qui ho vulgui, ho aprofiti com més li convingui! Telegràficament, i mentre elimino paperets de la tarja de dèbit, en primer lloc cal comptar amb les ofertes clàssiques: el parc nacional de TIMANFAYA  (hi vam trobar molta cua i ho vam matar al centre d'interpretació, allà a la vora) o los JAMEOS DEL AGUA (túnels fets per la lava volcànica, impressionants; els meus parents em van dur a uns de menys coneguts i no sé si més interessants, però molt xulos, anomenats LA CUEVA DE LOS VERDES. De fet, el tema de Lanzarote són els VOLCANS i la terra negra que tot ho domina. COSES que em van agradar MOLT: passar un dia a la isla GRACIOSA, des del port d'Orzola, al nord de tot de l'illa. S'hi pot dinar o s'hi us passeu el dia a la platja, hi feu un berenar-sopar abans d'agafar l'últim barco de tornada a Lanzarote. També impressiona tota la regió de LA GERIA i veure els cultius de raïm: amb temps. sempre es pot parar en alguna bodega i prendre vi a copes o comprar ampolles de vi -però pesen molt per l'avió. Al nord, és xula la caleta de FAMARA que de fet és una cala enorme. Amb cotxe podeu pujar al Mirador del Río des de HARIA. Vistes impressionants de l'illa Graciosa i l'arxipèlag Xinijo (vàries illes petites o "xinijas"). De Caleta de Famara podeu tornar per LA SANTA i dinar a EL BARQUILLO, un restaurant popular a segona línia de mar i mig subterrani però molt bo i bé de preu. Per començar bé el dia (no sé on us estareu residents) a TAHICHE en direcció nord hi ha un forn que s'hi esmorza de nassos -inoblidable, es diu LEVAIN. Molt a la vora, la casa de CÉSAR MANRIQUE, molt recomanable: tot Lanzarote respira Manrique i el seu discurs, a cavall de la creativitat i l'agitació social, va fer forat en el seu moment. I que duri! Altrament Lanzarote seria ben bé una altra cosa! En fi, en una setmana també podeu anar a les platges del sud -camí fatal, però els cotxes són de lloguer: platja del PAPAGAYO. O més populars, tornant al nord, la platja d'ARRIETA —un bon dinar al costat mateix del poble, EL PISQUITO, recomanat pels mateixos illencs. Sempre bo i força econòmic. I acabo: si us deixeu caure per la capital, ARRECIFE, al costat del charco de san Ginés, el millor local per fer un entrepà de peix (sí, sí, a la brava!) o uns plats de matrimonio (peix i calamars ) són els del CHARCO VIVO, antigua casa Ginory. Què més? Prescindiu de dromedaris, busqueu algunes fotos del passat —rollo etnològic— i si teniu sort d'assistir a algun concert de festa major descobrireu la proximitat de la gent. I el clima, és clar! Jo, si fos a fer, aquest hivern hi tornaria!