No són només un grapat de vots

Ara fa deu dies vaig escriure aquest text, serenament, a partir del resultat de les eleccions municipals a Manresa, i ho vaig fer després de la primera assemblea local d'ERC que aquell dimecres ens feia un encàrrec: cercar un bon acord per la ciutat amb Marc Aloy com alcalde. També ara fa deu dies, des de la prudència, algú em va recomanar de no publicar-lo. Tant se val, ja es va fent vell. El cas és que aquesta setmana entrem a la recta final de les converses amb els representants del PdCat i, a Manresa, el més calent és a l'aigüera. Prenent els versos d'Espriu, ara mateix diria a tots els candidats d'ahir, avui i demà, allò de que No esperis mai / deixar record, / car ets tan sols  / el més humil  / dels servidors. Perquè els nostres electes haurien de saber des del primer dia que queden als peus de tots, fins i tot —sovint— injustament i dolorosa. I no dic que sigui fàcil, tot el contrari: la bona política implica un alt preu, i és el de la donació personal. Cadascú se'n sap els seus exemples... I en acabat, em comprometo una setmana més a complir de la millor manera possible l'encàrrec rebut, i fer-ho fins arribar a les solucions més generoses o singulars per inaudites que ara ens semblessin. Però deixant constància del nostre plantejament com a grup, i d'allò que em penso que aquell primer vespre de joia ja l'explicava.

No són només un grapat vots

Tens un encàrrec que ve de lluny, i que ens ha de dur més lluny encara

El resultat de les eleccions municipals a Manresa ha suposat una victòria per ERC. Una victòria ajustada, de 9119 vots, tot just deu vots per davant de Junts per Manresa, amb qui els darrers tres anys i mig hem governat plegats la ciutat. ERC, doncs, és ara la responsable de formar un govern, i la nostra opció primera és molt clara, perquè no hi ha cap majoria de 13 que sigui factible, segura i amb força per continuar que no sigui amb l’equip de Junts per Manresa. Al darrera hi batega aquella voluntat de l’eslògan, “Trobem-nos”, en una perspectiva social i nacional que ofereixi un projecte més ambiciós per a la ciutat. I per això, i per encàrrec de la nostra assemblea local, també encetarem converses amb la resta de formacions polítiques amb qui puguem compartir nous acords de ciutat.

L'únic component que ara pot generar tensió és la tria de l'alcalde, pel factor humà de la decisió. Personalment, em penso que ens en fem el càrrec. Però en aquest sentit també vull recordar que ERC ha demostrat fidelitat, lleialtat i sentit de ciutat durant molts mandats en què ha lliurat el seu esforç a diverses alcaldies. És per això que no podem entrar a mercadejar l'alcaldia. Tal com receptava Junyent el 2015, Manresa ha votat tenir un alcalde quatre anys. I, certament, el paper d'un alcalde en una ciutat que es vol capital com la nostra té massa valor com per pensar en repartir-ne els temps. 

El resultat no es pot reduir a 11 o 10 paperetes de vot, fruit dels estira-i-arronsa que poguessin escurçar o acréixer la xifra un pèl més. Allò que el resultat final ens permet entendre és la voluntat d’un canvi que suposa passar de 6390 a 9119 vots per ERC. 2729 vots més que ens donen un increment del 42% i que ens fan passar del 23,12 al 28,14% de la ciutat. L’opció representada pel PdCAT, que a Europa recollia 13.592 vots, en el mateix acte electoral es desinfla a 9109 paperetes per Manresa. I si bé també ha crescut en 1044 vots respecte el 2015, percentualment recula del 29,16 al 28,11%. La conclusió és que Manresa ha votat en clau de canvi, reclamant un nou lideratge i, sense fer-ne tempesta, hi ha posat un aire d’esquerres. És per això que ara no voldríem ni confondre als electors ni tampoc dilatar els canvis. I doncs les contingències personals, que hi són i sabem com són de doloroses, no ens haurien apartar de l’objectiu. No s’entendria.

Des d’ERC volem bastir un gran acord de futur, posant la il·lusió en els fonaments. Per l’estabilitat que Manresa espera i perquè és imprescindible per aplicar un programa ambiciós de ciutat. Un acord que estendrem a tots aquells que ens vulguin acompanyar en els grans consensos que Manresa necessita. Però aquest acord només l’entenem viable si —primus inter pares— fem un govern liderat des d’ara mateix per Marc Aloy. Ho vull dir amb el millor to possible: no hi ha dreceres ni empats tècnics. 9119 manresans i manresanes han volgut donar un nou impuls a la ciutat, premiant l’anterior govern però indicant un canvi de lideratge. No hi sé veure d’altres combinacions possibles, ni em sé imaginar els fins ara companys atrinxerats en una oposició irresponsable. Només puc dir que des d’ERC treballarem el millor possible per exercir aquest resultat. Exigents i generosos, perquè no ens sobra ningú. Però alhora més motivats que mai. Decididament compromesos a emprendre una transformació que Manresa va voler començar el 26 de maig. 

Ramon Fontdevila i Subirana

President d’ERC Manresa