dissabte, 27 d’abril de 2019

28A, el debat dels CDR a Manresa

Va quedar molts mesos com a esborrany, del 27 d'abril. Notes per a un debat amb els CDR. Va ser un goig representar-hi a ERC, al local d'Òmnium. A raig, aquestes eren les notes que pispades d'aquí i d'allà jo arrossegava. Hi ha molt Tresserras —del llibre tret amb en Marín—  també Junquerisme bàsic. Amb tot això no puc amagar que m'ho vaig passar molt i molt bé: sigui perquè jo no era candidat, sigui perquè ja porto molts anys a sobre: quatre dentallades. A casa no vaig tenir esma de sopar! Suposo que d'aquells dies alguna cosa va sortir a R7... i encara un darrer detall: el 28A a ERC Manresa vam fer una victòria magnífica, preludi de dues mes el mateix 2019!



DEBAT

1. Presentació dels candidats per part del moderador

2. Blocs del debat:

2.1 - Justificació del vot a la seva proposta

2.2 - Defensa de l'autodeterminació

2.3 - Lluita contra la repressió

2.4 - Lluita contra l'extrema dreta

(En cadascun del blocs, primera ronda de respostes (3' per candidat) i segona ronda de rèplica (2' per candidat). Si no s'utilitza tot el temps de resposta, se suma el que queda al de rèplica)

3. Preguntes del públic (30')



2.1- Justificació del vot a la seva proposta
Des d’ERC-Sobiranistes, voldria començar recordant els nostres presos i exiliats:

aquest 28 d’abril hi ha eleccions espanyoles mentre dones i homes estan en presó preventiva des de fa més d’un any per la seva ideologia política.

I mentrestant la ultradreta es presenta a les eleccions, i ens acusa des del Tribunal Suprem.

Doncs bé, estic content de ser aquí perquè sé que la nostra convivència, i molt especialment la convivència de les forces d’esquerres, és el seu principal maldecap.

Des d’ERC particularment, continuem fent nostra la defensa del dret a l’autodeterminació. I ho farem amb fermesa, incansablement, sense renúncies, apostant sempre pel diàleg i la negociació política.

Deixarem clar que fins que no es permeti a Catalunya decidir lliurement el seu futur, no hi haurà estabilitat institucional ni progrés social a l’Estat espanyol.

El nostre objectiu és la construcció d’un país nou d’una República, i això vol dir que la gent pugui decidir lliurement i democràtica. Avui hem avançat més que mai, i mai més res tornarà a ser com ho havia estat abans de l’octubre català.

Però hem de continuar treballant per culminar la feina endegada, i avançar en un camí factible cap a la llibertat, quan Catalunya, la nova república catalana, formi part del concert de nacions lliures del món.

El repte només el resoldrem amb democràcia, drets, justícia social, creixement econòmic i cohesió. I això vol més cap que estómac: l’exercici demana temps, habilitat estratègica i esforç quotidià. I no confondre el futur desitjable amb el futur immediatament factible. No confondre ideologia amb realitat. I des d’ERC defensem el camí que creiem factible.

-Superant la dependència dels oligopolis del règim, amb la complicitat de consumidors i empresaris conscienciats

-Internacionalitzant el nostre conflicte

-Enfortint l’associacionisme



-Lluitant comra les desigualtats: calen aliances i confiances amb totes les forces antiautoritàries de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, començant pel feminisme.



- I cal que l’independentisme s’assembli cada vegada més a la societat que aspira a representar.







2.2 - Defensa de l'autodeterminació



L’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació és la garantia d’una societat que és oberta, plural, inclusiva i solidària, i per contra, els partits espanyols contraris a dret a a decidir estan alineats amb l’extrema dreta espanyola, que té per referents Le Pen, Trump, Salvini o Bolsonaro.... Doncs bé, els demòcrates d’arreu del món han de saber que el republicanisme català és una de les forces antiautoritàries més impotants amb què poden comptar a aquesta banda dels Pirineus.



La lluita social és indestriable de la nostra lluita per la llibertat. La independència ha de ser per crear una societat més justa més lliure amb més drets i amb un estat al servei dels ciutadans.



Catalunya és la seva gent i la nostra principal preocupació ha de ser el benestar de tothom, una societat per viure i conviure. Feina, escoles, salut i famílies són els pilars de la nostra opció de progrés. Anem a superar aquella Catalunya dual, nascuda del 78: ser català no és una herència sinó una elecció. I volem construir un país, en paraules de Francesc Macià, políticament lliure, econòmicament pròsper i socialment just.



Soc fermament republicà i abans que res un demòcrata.



I aquest trajecte també passa per enfortir-nos a tots i cadascun dels municipis.



2.3 - Lluita contra la repressió



“No tinc por!” (agost 2017)



Si avui a Catalunya hi ha una majoria que vol un país lliure és perquè hi ha gent que no s’ha rendit mai, malgrat que a vegades han estat molt sols o fins i to ridiculitzats. I es en aquest continu que molta gent ens vam plantar l’1 d’octubre en una jornada que no oblidarem mai, un abans i un després, el fonament de la nostra llibertat. Vam creure que podíem ser lliures , és el més important. Va ser l’acte de desobediència més massiu que s’ha vist a Europa d’ençà la II GM.



Però també vam conèixer la reacció de l’estat davant les urnes, els cops dels cossos policials, i la resposta popular del 3 d’octubre.



Denunciarem i combatrem l’estratègia repressiva de l’Estat, que afecta a persones i sectors socials d’un ampli espectre, des dels rapers, tuitaires, humoristes o líders de la societat civil.



NOMES hi ha dues alternatives sobre la taula, una és acceptar la repressió, l’altra és votar. Ens ho demana en Raül Romeva: hem de triar.



L’episodi d’autoritarisme no serà pas l’únic ni tampoc l’últim. Però aquesta línia repressiva és l’evidència de la feblesa –de l’absoluta feblesa de l’Estat. Si necessiten tot això per evitar el triomf de la democràcia és que estan perduts, i que només és qüestió de temps que el règim acabi caient. No vull frivolitzar de cap manera la memòria dels nostres presos, i encara més, penso que també nosaltres podrem ser empresonats. Però les idees persisteixen i és evident que no podran empresonar dos milions de catalans...



Ara mateix, asseguts davant la farsa del tribunal, recordo la fermesa dels nostres empresonats, que són el mirall que reflecteix la cara més fosca de l’Estat arreu del món, també davant tots els i les demòcrates de l’Estat espanyol.



Els antídots només poden ser solidaritat, acompanyament i estima per aquells que pateixen la política repressiva, i el seu entorn. Hem de sentir-nos molts i acompanyats! I no oblidem que qui té realment por és l’Estat quan ha vist que malgrat tots els obstacles no ens resignem..



Estem disposats a tot, de manera pacífica, per defensar la democràcia i que els ciutadans de Catalunya, tots, puguin decidir el futur del país.





2.4 - Lluita contra l'extrema dreta



Des del discurs de Ferran VIè, , que la ultradreta sap que ara té barra lliure!



Vénen mesos decisius, de lluita, i al costat de les convocatòries electorals conviurem amb una sentència probablement ja escrita. Doncs bé, és l’oportunitat de canvia la història, el temps i la justícia internacional ens donaran la raó. Però fins aleshores els nostres senyals requereixen de més i major continuïtat. Perquè aquests primers resultats, entre els que compto els del proper diumenge, només faran major negació, i una resposta inicialment més agressiva....



I des d’ERC volem formar part del baluard que freni l’extrema dreta i evitar el retrocés de les llibertats públiques i la retallada en drets socials, civils i polítics.



I això també vol dir combatre la desigualtat de gènere, la violència masclista o les actituds xenòfobes.



També n’haurem d’aprendre: el cacau d’avui per la presència de VOX als debats.





POSSIBLES RESPOSTES



LA CRISI D’OCTUBRE

Des de la base del moviment independentista estàvem convençuts que calia aplicar aquell mandat democràtic sense cap dilació.

Els dirigents polítics tenien constància de la determinació repressiva de l’estat i de la inexistència d’escenaris de negociació.

Negociació?

Insurrecció?

Secessió unilateral?

Cap de les tres, i desemboquem en el 27 d’octubre.

Sense aliances internacionals, sense el control efectiu de tot el territori, només faltava el 155. Un desastre.



LA RESPOSTA DEL 21-D 2017

No concórrer era entregar les institucions als avaladors de la repressió.

PDCAT sense gaire programa, inspiració “cesarista” (Si em voteu, torno)

La CUP va accentuar discurs legitimista

I ERC dissenyem una campanya que vol ser més ajustada a la relació real de forces entre l’Estat i el moviment independentista. I no forçar les costures en una polarització i enfrontament cívic que és el que persegueix l’unionisme més dur.



EL MITE DE LA UNITAT

Una cosa és a les xarxes, a base de trolls i etcètera, però és necessari també fer trampes entre nosaltres? Per favor! Els millors resultats els farem així, i després ja vindran els acords. Si voleu parla de llistes úniques, els ho dieu a la Pascal i en Bonvehí, als de CDC, UDC, PDCAT, JxSi, i tants altres artefactes... Ja està bé home!



VIVIM UN NOU TEMPS POLITICS,

amb un conflicte crònic, estructural, i la solució s’allarga en el temps.

EREC es posa al servei del poble, com ho ha estat fen durant 88 anys d’història. Representem l’independentisme obet i efectiu, disposats a construir majories estirant a banda i banda, superan fiens aquell 80% de conciutadans que diuen ser favorables a un referèndum democràtic!



COM HO FAREM?

Són les aliances de l’!-O

Grans consensos

Referèndum

Creació del les condicions necessàries per a la negociació

Aposta pèl diàleg i la via democràtica i pacífica

Aposta per la mobilització i la desobediència civil ;

Martin Luther King i Mahatma Gandhi





Allarguem la mà a tothom, com ho fa Oriol Junqueras des de la seva presó.



Cita Junqueras “No vull veure mai més la derrota als vostres ulls, en cap de les persones que us estimeu el país i la vida, que us estimeu la gent, que us estimeu la justícia, que voleu un futur compartit i decidit per tots i cadascun de nosaltres.”





EL MINUT FINAL



Des d’ERC perseverarem per aconseguir-ho i us demaneu que en la mesura que us sembli just i possible, ens hi acompanyeu.



Nosaltres demanem el vot per ERC- Sobiranistes, perquè...

Treballarem per la República Catalana, perquè és l’única alternativa per superar el règim del 78, garantir la justícia social, la igualtat d’oportunitats, els drets i les llibertats.



Un projecte que posa en valor el model català de ciutadania, obert a gent de totes les procedències, respectuós amb tots els sentiments de pertinença,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada