Qui no coneix Llorenç Planes?

A El Pou de la gallina d'aquest mes de març hi faig en Llorenç Planes. El coneix tothom! Si no l'he fet abans es per aquell mena d'escrúpol que ve de treballar plegats, a l'Institut Guillem Catà. Però és que el Llorenç és tot un personatge! Una mena d'home multitasca, com els millors ginys de la modernitat. Amb aquella barreja d'empatia i aplom que captiva a propis i estranys. I tan content com l'ha retratat Maria Picassó! L'home que treballa i que juga: mestre de futurs animadors, cada dia es guanya el públic.


Llorenç Planes
L’animador de cada dia


Ara direu, «vols dir que és de Manresa, aquest?». I és veritat: en Llorenç Planes no és ben bé de Manresa, però a Manresa tothom el coneix! És de Navarcles, doncs? de Bagà? de Calders? Per ser exactes va néixer a Balsareny, cinquè dels sis germans Planes i Casals: Jordi, Josefina, Conxita, Montserrat, Llorenç i Miquel. Però és una mica de tot arreu. Això sí, les arrels són baganeses i ara, a Bagà, el Llorenç s’hi ha fet un cau, i encara en té un altre a Navarcles, que és d’on és la seva companya. I entre un lloc i altre ens n’ha quedat un cul de mal seient: tot l’interessa i mai té un «no» per a ningú. I vinga anar amunt i avall, recorrent el Bages i el Berguedà, que a vegades ni ell sap on dormirà de fosc! 

De jove volia ser teatrero –prou hi té traça i és ben plantat. Però a la fi va tirar per mestre i va baixar a Manresa a fer primer de magisteri. Diplomat, s’estrenà a la Zona Escolar Rural de Monistrol de Calders, i més tard fou director de l’escola de Calders. I encara amb itineràncies per Castellcir, Sant Quirze o l’Estany... Va impulsar el secretariat de l’escola rural i també va ser formador per l’ICE recorrent les ZER del país. I enmig de tot això, fou dels primers alumnes de la UOC i es llicencià en psicopedagogia, fins a tornar un altre cop a Manresa, a l’Institut Guillem Catà, de professor d’animació sòciocultural.

Des del seu pas per l’escoltisme a Balsareny, està convençut de les virtuts de l’associacionisme. En excedència del Galliner, els últims anys també ha estat a l’Esclat Gospel Singers. I ara mateix és a la junta d’Òmnium Bages, compromès amb el procés nacional. Ha estudiat música i ha voltat la seca i la meca, i encara troba estones per perfeccionar el seu francès! Incansable, si un matí puja un cim, després el baixa per venir-vos a presentar una xerrada o un espectacle o allò què més convingui. Xarmant i esquerranós, l’heu sentit mai cantar ell i guitarra? No se li pot demanar més: el Llorenç estima la gent i estima el país. I per allà on passa deixa petja!