A Soverato, d'Erasmus+

Ho diré només començar: sóc al sud d'Itàlia, a Soverato (Calàbria), i hi sóc com a professor acompanyant d'un petit grup d'alumnes acollits al programa Erasmus+. Es tracta d'un programa de la Unió Europea que engloba iniciatives en educació, formació i joventut, i que fonamentalment persegueix "...millorar el nivell de competències bàsiques i habilitats de les persones joves, amb especial atenció als i les joves amb menys oportunitats". Això serien els preliminars, allò que diu la tapa. Però des de l'Institut Guillem Catà, de Manresa, aquests darrers anys hi hem participat amb entusiasme i han sovintejat les mobilitats internacionals cap a Turquia, Polònia, Romania o Lituània, per posar alguns exemples. En el cas que ara ens ocupa l'anglès és l'idioma vehicular però, a la pràctica, aquest destí fa de l'italià la llengua més habitual entre els professors que ens acullen. I, doncs, és per aquí que em vaig deixar temptar pel meu company Adel, i ara ja fa un grapat d'hores que recupero el meu italià rovellat mentre endrapo pizza o penne a la rabiatta...

D'una banda, està clar que aquests Erasmus+ de secundària belluguen molta canalla amunt i avall, i això belluga també un bon pessic de diners públics, ni que vinguin de la UE. Queden, és clar, dubtes sobre si aquests intercanvis acosengueixen "...promoure la participació democràtica a Europa, la ciutadania activa, el diàleg intercultural, la solidaritat o la inclusió social". I els dubtes persisteixen, però puc manifestar almenys que aquest Erasmus+ on ens hem sumat potencia decididament la dimensió internacional dels nostres joves: amb anglès, o en italià, o comsevulla que sigui, l'atenció en famílies garanteix l'intercanvi i un feix d'experiències viscudes en grups classe -"teatre social"- que acostumen a deixar un pòsit ni que quedi en format facebook. I encara més, en alumnes que moltes vegades s'estrenaven dalt d'un avió o en una estada a l'estranger.

Però allò que convenç és, precisament, l'aprenentatge no formal que acompanya la nostra experiència:  "Make a change and listen to their voices". Com vam fer a Manresa, hem assistit a una altra obra de teatre -aquí un musical, escoltant The Wall, de Pink Floid- reflexionant sobre les classes de l'institut, el paper dels pares i dels professors, i l'enuig d'un futur amb pocs al·licients. L'esforç del "Laboratorio teatrale" de l'Istituto Giovanni Malafarina, de Soverato, s'explica més que pels Erasmus+, pel nucli de professors que s'hi senten compromesos -la Savina, però també l'Enzo, el Lucio i la Maria Elena, i tants d'altres. Posan-t'hi hores cada setmana, cada curs, cada estiu des de fa més de dotze anys. Un institut que ahir vam visitar distesament, amb una acollida calorosíssima, entrant a les aules, parlant del sistema educatiu amb alguns companys i descobrint -oh, meravella!- amb quina naturalitat els alumnes de tercer continuaven aquell primer vers de Dante ("Nel mezzo del cammin di nostra vita...") de memòria i amb una absoluta complicitat!

Acabo recordant la jornada d'avui dimecres, particularment densa. Amb temps per a l'aprenentatge -el programa etwinning és l'estímul per intercanviar, copiar i millorar propostes entre centres. A l'altre extrem del dia hi podeu afegir més d'una hora de discursos institucionals -local, provincial, regional i nacional- d'una farragositat extraordinària, amb excepció del síndaco, que és qui hi posava el teatre comunal i ha valorat aquests aprenentatges no formals. A la fi, el representant de la Càmara de comerç, encara ens ha suggerit aprendre xinès de manera immediata. I un electe provincial ens ha recordat les inversions antisísmiques per enguany, a més de trenta centres calabresos de secundària! Això sí, tot expressat en un italià rigorós, sense ni trenta segons per a una traducció esquemàtica a l'inglese! Resum: el turc del meu costat ha fet una bona capcinada, i em temo que les lituanes de darrera gairebé el mateix.... La resta: cent cinquanta nanos educats, però tots a punt de calar foc a l'establia. En acabat, dopo del pomeriggio, hem fet un tomb, i davant d'un cafè uns quants hem coincidit de com a la fi, més enllà de la burocràcia europea, ens salvarà l'esforç i la vocació. I aquesta canalla magnífica que molts matins dubten de llevar-se però que finalment es lleven, trien samarreta i es presenten a classe amb un bocinet de curiositat. A Manresa o a Soverato. Amb Erasmus+ o sense, val la pena de veure-ho amb uns altres ulls. Amb unes altres orelles. Bravíssimo.

Demà enllestirem amb una visita cultural a Reggio Calabria, però la foto d'ahir, a la recreazione, ja fa rumiar una estona llarga sobre els centres públics com ara l'Instituto tecnico tenologico Giovanni Malafarina, a Soverato.