dimarts, 21 de juny de 2016

ERC, diumenge a la Plana de l'Om

Només una campanya electoral com aquesta, a tocar de l'estiu, pot plantejar-se celebrar un acte a la Plana de l'Om. Va ser aquest diumenge, i a les set de la tarda: un cartell de primera per agrupar els més fidels però, també, de provada eficàcia a l'hora de retenir els passavolants. I l'acte va funcionar sencer, des de la música per obrir fins al discurs final de Joan Tardà, amb més i més gent que s'hi encantaven. Vam fer curt amb les 400 cadires, i els més pacients es van estar més d'una hora als laterals, els de més sort arrepenjats a la paret. Ahir tots els mitjans en van fer versió sencera: qui més qui menys destacava la intervenció de la senadora Mirella Cortès, de la candidata Carolina Telechea o el senador i jutge Santi Vidal. I aixecant el to, a la recta final, Ester Capella ("el 26J omplim les urnes de llibertat", contestat amb crits d'independència). I, és clar, el tancament de Joan Tardà, amb un discurs sobiranista inequívocament social. D'esquerres, vaja. Tardà no es va estar de demanar als companys de la CUP "que ens ajudin", sense retrets, qualificant els propers mesos de "els més difícils" i que reclamaran la més gran unitat d'acció entre els independentistes. "Després d'aquest estiu els independentistes ens hem de posar d'acord per rellançar el procés". Per si no quedava clar, encara va tenir temps de demanar un aplaudiment per al MHP Puigdemont, de l'acreditat tàndem Puigdemont-Junqueras. Però ara toca guanyar. "Si a CDC els va bé, no ens sap cap greu... Però volem que als republicans ens vagi millor!".

Al capdavall, i sense treure ni un bri de força a la convocatòria, jo em quedaré amb el moment en què l'Adriana Delgado, diputada i també presentadora diumenge a la tarda, va llegir una carta que ens havia fet arribat en Juan Gonzàlez, un amic del Xup, bregat en més de mig segle de batalles socials. El Juan s'asseia al costat de la Teresa Sánchez, que és la candidata manresana a les llistes al Congrés, i tots dos podrien semblar poc rellevants protocol·làriament, discretament instal·lats al lateral de la segona fila. Però em sembla que encarnen millor que ningú el canvi que ha fet l'independentisme en aquest país, i hi afegiria que per sort. El propi Tardà diumenge citava Carod per enterrar dogmatismes i sectarismes. Per definir el catalanisme com un moviment de persones diferents que caminen juntes perquè creuen que es pot millorar el país i fins i tot alliberar-lo. Que se senten i se saben protagonistes de la història.

Doncs bé, la carta del Juan —del Juan de los pájaros— va ser llegida sencera per l'Adriana Delgado, que ho va fer magnífic: "Ya están lo partidos políticos en plena campaña electoral, sobre todo los grandes partidos". El Juan repassava la llista de desastres del PP però, des de la seva catalanitat incontestable, es destapava així: "Por eso quiero pedir el voto para los partidos catalanistas e independentistas, y muy especialmente para ERC, porque queremos una república catalana, progresista, con mayor justicia social. Que Madrid no siga beneficiándose de la gran tarta catalana, y nos devuelva unas migajas". El Juan reblava el text adreçant-se als responsables de PP, PSOE i C's per pregutar-los el per què de la por a un referèndum a Catalunya, i del nostre dret a decidir. No cal ni dir que va triomfar.

Fet i fet, retinc que la seva opció -talment la de la Teresa que s'embolica amb nosaltres per tot allò que calgui- doncs vol dir alguna cosa més que una papereta a les urnes des del Xup o bé Sant Pau: em penso que comença a ser possible el projecte de país que defensem, la futura República catalana. Feta de gent molt diversa però que, precisament, compta amb tothom. Visquin on visquin, vinguin d'on vinguin. Pensin i parlin com vulguin. Perquè -Tardà dixit- de les banderes no se'n menja. Però el projecte que ens aplega ha de fer millor les nostres vides. Més justes i més riques. Més lliures.

Teresa i Juan: moltíssimes gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada