Sant Ignasi i Oriol Pérez, exercicis musicals

Ahir vaig ser al Museu Comarcal de Manresa -MCM- perquè sabia que s'hi presentaven els "Exercicis Musicals", un recorregut per les sales del Museu amb una tria de peces que s'acompanyen de música i, també, de reflexions d'Ignasi de Loiola a l'entorn de la seva experiència a Manresa, el 1522. Hi vaig anar, també, perquè la proposta la signava l'Oriol Pérez i vaig aventurar que la cosa no seria un nyigui-nyogui amb voluntat catequística o -molt pitjor encara- d'entreteniment casolà. Així doncs, Exercicis musicals? Espirituals? Hereu com sóc de la tropa clerical diocesana, confesso que les maniobres del de Loiola sempre les he tingut per subtils i complexes però, és clar, tan manifestament cotrareformistes també que sempre em guanya la prevenció. I bo, tornem-hi amb sant Ignasi!

Els exercicis musicals comencen al claustre. I si podeu posar en silenci la ment -i el mòbil-, si podeu deixar a fora neguits i cabòries, començareu un recorregut de formes austeres però amb la força del contrapunt de Bach. "El que omple i satisfà l'ànima no és saber molt sinó sentir i assaborir les coses internament" (EE, 2). Qui gosaria penjar-s'ho al Facebook? Dos minuts i ja sabia que allò era un encert, que m'agradaria. El discurs del programa és breu, "hem volgut generar sensacions i emocions per a produir un coneixement que no ve de l'aplicació del discurs racional, didàctic o informatiu". I la tria de la música és tan fonamental com la dels textos. Rodona. A la cinquena estació, davant l'Adoració dels pastors, de Joan Grau, la Sonata núm.9 de Biber. "Mirar i contemplar el que fan, així com és el caminar i el treballar, per tal que el Senyor sigui nat en suma pobresa i, al cap de tants treballs, de fam, de set, d'injúries i afronts, per morir en creu, i tot això per mi" (EE, 116). Si no esteu batejats, tranquils, també funciona.

Recupero del programa, a casa: "L'objectiu que ens proposem s'haurà acomplert tant si al final del recorregut hom es reconeix en allò que ha viscut com si entén que hem posat al seu abast elements per a interpretar críticament una determinada experiència humana". I el final és potent. Davant tres Viladomats de costat (Trinitat, Visió de la Storta i Pentecosta, amb Monteverdi, Bach i John Taverner), podeu deixar passar l'estona que us plagui, a veure si se us obren els ulls de l'enteniment, amb la il·lustració i claredat que aconseguí sant Ignasi. No us ho perdeu, i abandoneu-vos a la visita sense presses. Amb auriculars i tauleta digital, la visita serà només vostra! I encara que tinc els meus dubtes sobre el seu atractiu turístic -bé, ara ja no me'n queda cap de dubte-, doncs això, que a vegades no ho podem pas fer tot turístic i domèstic, que deia el Sisa. I que ja està bé que el Francesc Vilar, amb el Jesús Galdón i el Jordi Piñero, i l'App d'en Xevi Olivé, s'hagin embrancat amb l'Oriol Pérez. Oriol Pérez i Treviño! El seu diàleg amb Ignasi de debò que satisfarà moltes ànimes.