Qui no coneix Jordi Preñanosa?

Feia molt temps que no veia el Pou de la gallina com el que ha sortit aquest mes de febrer: des de la portada, l'article de Jaume Puig amb fotos de Francesc Rubí fa venir ganes de llegir-lo, i repassar les vivendes singulars on s'estan alguns manresans veïns. Més modestament, a la secció "Qui no coneix…", hi presento una persona jove, però no per això menys popular: en Jordi Preñanosa. Segur que hi heu topat vint vegades, en una festa o en qualsevol acte més o menys multitudinari. No para de fer fotos i les fa córrer, com un documentalista intuïtiu del batec de la ciutat. El dibuix de Maria Picassó, us en dóna pistes…

Jordi Preñanosa
El fotògraf que hi és sempre 

En aquesta secció no hi corre gaire jovent, és clar, però en Jordi Preñanosa i Serra mereix, amb tot just vint-i-tres anys, ser l’excepció. I qui és que no el coneix? Sempre amunt i avall, fent fotos i més fotos, en una afició que ja li ve de petit, quan li van regalar aquella primera càmera mig de joguina. Després en vingueren d’altres, i a la fi tingué a les mans la seva pròpia rèflex. També va fer el primer curset a Foto-Art, amb Santi Bajona i Maria Dolors Cots, i molts més companys a qui agraeix l’acollida i fins que l’acabessin d’espavilar. I el Jordi, que ja feia totes les fotos a l’escola d’Ampans, va passar a col·laborar amb ManresaInfo –tres anys!- i continuà millorant, gràcies als serveis d’inserció laboral. Després van venir les pràctiques a Regió7 i en acabat s’incorporà a la plantilla de TLB, on ja fa dos anys que grava i fa fotos “...i que duri, perquè això de trobar feina és complicat!”. I doncs, què? Segur que el teniu present! Sempre va amb una càmera a sobre per atendre el fet anecdòtic. I no para, de dilluns a divendres en horari laboral i, els caps de setmana, resseguint festes i trobades d’arreu del Bages, on es troba compartint la dèria amb la Sussi Garcia i l’Anna Ballesteros. El resultat es compta per milers, i el trobareu a l’abast en més de dues-centes galeries de fotos a Internet, o als vídeos del Youtube, en una tasca pacient i constant que ens recorda la malaguanyada Rossy López i aquelles primeres càmeres digitals... I bé, el Jordi també retrata natura i més d’un cop el podeu trobar a la falda o el cim de Collbaix. I encara més, que no es perd ni una lluna plena! Soci i company dels Geganters de Manresa, també guarda fidelitat a FotoArt i se sent deixeble de Rosalina Camps, per a qui només té elogis. Ha fet exposicions i ja ha guanyat alguns premis, també alguns de fotografia gastronòmica que ha gaudit sopant als restaurants. I és per tot plegat que en Jordi Preñanosa és un exemple primer de superació. I el recordem el darrer mes de juny, en un Kursaal ple de gom a gom, parlant al costat d’en Pep Guardiola, commemorant els 50 anys d’Ampans. “La nostra força és la nostra gent”, deia el lema. I és ben bé així: la força de persones com ell, que té la voluntat de superar-se, de treballar i d’aconseguir cada dia la foto més preciosa que pot. De la gent i de les festes; d’aquesta lluna que tant s’estima.