divendres, 12 de febrer de 2016

Cinc anys al Guillem Catà

Estrictament va ser dilluns dia 7: des d'aquell dia ja fa cinc anys que sóc a l'Institut Guillem Catà. I ho celebro, talment celebràvem dies enrera els 25 anys del centre, amb en Jaume Cela i en Juli Palou, a l'Ajuntament de Manresa. Aleshores parlàvem de tots els canvis soferts en vint-i-cinc anys d'Institut, i de com es reflectien ara mateix en la diversitat i en la pluralitat dels nostres nois i noies. El tàndem Cela-Palou funcionà perfectament a l'hora d'explicar-nos el perquè l’adolescència és una de les etapes més apassionants de la vida i durant la qual els seus protagonistes exploren la seva identitat i -també- busquen el reconeixement. Pels que hi tractem cada dia professionalment, coincidim a qualificar-los de "cafeteres hormonals", amb grans canvis que els fan anar de l'entusiasme a la depressió, i una permanent necessitat d'assumir riscos que, molt sovint, els porten a transgredir els límits que els hem posat, en un estira i arronsa de voluntat pedagògica però resultat incert: saben trobar tan bé l'escletxa per treure de polleguera els adults…! Potser per tot plegat, em vaig quedar amb el consell de Cela i Palou, quan ens recomanen a mestres i pares, saber escoltar i saber preguntar als nostres adolescents. No posar-nos com a exemple. Donar-los responsabilitat i confiar-hi. I sobretot... no perdre-hi el bon humor. Hi torno: acabo de fer cinc anys a l'Institut Guillem Catà, de Manresa. M'hi arribo cada dia de cada dia, i hi trobo alumnes de batxillerat i els del Cicle d'animació sociocultural. ¿Puc dir que m'ho passo molt bé? Fins i tot quan les coses se'm compliquen -i a fe que ara les hi tinc, de complicades!-, encara agraeixo més la immensa sort d'aquesta feina, que va molt més enllà de la formació. Compartir amb nois i noies que aviat passaran d'estudiants a ciutadans. Persones arrelades, amb drets i deures. Amb esperit crític, coneixement i -si tot va bé!- un punt de sentit comú. Amb capacitat d'aprendre i de treballar col·laborativament. Per això hem multiplicat els esforços per organitzar una singularíssima Big band o aquells Pastorets multitudinaris. Per aixo no parem de voltar món (amb Erasmus o sense!) per tal que tots els nostres alumnes en coneguin la diversitat. I se'n sentin part.
La foto, del dimarts 26 de gener, a l'Ajuntament de Manresa. El cor canta El Catà en fa 25 i la sala, plena a vessar, fa un goig que tomba. (Genís Sàez, gentilesa Aj. Manresa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada