Una gernació a sant Domènec (l'acte central de campanya)

Des de la pimera reunió de Junts pel Sí a Manresa, a l'agost, que ens havíem proposat un acte multitudinari. Teníem una data possible i cinc setmanes de coll. Però no sabíem ni qui vindria ni amb quins recursos comptàvem. Encara més, la colla de convergents amb qui ens asseiem eren cares noves i -amb franquesa- no teníem pas clar fins on hi posarien el coll. Vam contrastar criteris sobre espais i possibles assistents, vam rumiar de plantar-nos al Congost o al Kursaal. Vam sospesar-ho durant vuit dies només perquè, el dia que va venir en Romeva, coincidint amb el certamen d'Hereus i pubilles, des de la carpa publicitària ho vam veure clar: ompliríem sant Domènec. L'Assumpta Bermúdez que corria per allà com a tècnica de Cultura municipal ens va certificar que amb cinc-centes cadires i dues mil persones dempeus, la cosa faria goig de debò. I que si n'hi posàvem més cap als laterals, doncs que dòmino: tot era qüestió d'atapeir-se. Aleshores, reconec que els convergents ja havien començat a prendre forma humana -vull dir que tot i ser diferents dels d'Esquerra, tenen capacitat de treball i d'esforç, i fins ara allò que hem acordat ho complim sempre tots plegats. Ens diem pel nom i ens veiem dia per altre. Però ens calia un repte amb risc i entusiasme, i aquest era omplir sant Domènec. Els responsables de campanya van pujar a Manresa i només van demanar un pla "B" per si plovia. "El teatre Conservatori, que si plou ens sobraran butaques". Dies després, quan vam saber els ponents, vam entendre que teníem un repte dels de ciutat capital: no n'hi havia prou amb omplir, calia petar-ho. Desconfiats de Barcelona -aquest "ja ens encarreguem de tot"- vam multiplicar carpes i mercats, 12.000 flyers a les bústies i 500 cartells per l'ocasió. També 700 cadires per a la gent més gran. I dia a dia ho notaves que seríem colla, perquè el retorn es multiplicava: "Ens hi trobarem!". I ens hi vam trobar, decidits i sense por. El mateix dia que alguns banquers d'aquest país s'apuntaven al bombardeig unionista, fins a 4000 persones ens vam aplegar a sant Domenec, decidits i valents, per impulsar i compartir un projecte que es vol per tothom. Una proposta que suma, que és veritablement revolucionària: construir un nou país amb tothom, més just, mes ric, més solidari. Ahir sant Domènec feia un goig que tombava i Manresa s'hi havia abocat com fia dècades que no s'abocava en un míting. Ara, però, tothom es feia la foto com per dir "jo també hi era". Plegats per un projecte que neix i és al servei de tothom. Que es vol sense exclusions ni penyores.

El 27-S ja és a la vora. L'esforç que ens demanaven l'Adriana Delgado i en David Bonvehí. En Mainat i en Mas, i en Junqueras. L'emoció que hi posava la Carme Forcadell... aquesta és la candidatura que fa por de debò, perquè farà possible la independència. Mobilitzem-nos aquesta darrera setmana per obtenir-ne una victòria esclatant!