Contra la por (recta final de campanya)

La campanya encara la seva recta final. Es convoca el darrera acte multitudinari a Barcelona amb multiplicació de busos. Ahir, a Reus, Raül Romeva, reiterava tres raons perquè Catalunya sigui independent: "per democràcia, per necessitat i per dignitat" i hi afegia una visió de futur: "Que quan els nostres fills ens preguntin què vam fer, els vull poder dir que pensant en ells vaig posar la meva papereta en la urna de la dignitat".

I és que cal aquest gest valent, per decidir plegats el nostre futur, un gest contraposat al discurs de la por que ens arriba cada dia. Ho deia Toni Soler a la contra de l'Ara, diumenge passat, i ho il·lustra la foto de Teresa Sánchez el dia 10 a la nit: Junts pel Sí, al balcó d'ERC a Manresa... fins i tot per sobre de "la Caixa"!

Només vots

PRESSIONS. Sóc molt dolent fent pronòstics, però gosaria dir que l'aire que està agafant la campanya electoral no farà res més que consolidar la victòria sobiranista. A la gran massa de convençuts de cor i de cap, s'hi poden afegir ara els que, senzillament, no estan disposats a deixar-se trepitjar per aquesta innoble, antidemocràtica i insòlita ofensiva dels poders públics espanyols, amb el suport de la santa aliança financera i empresarial, molt catalana i espanyola en aparença, però que no té altra pàtria ni altra ideologia que no sigui el manteniment del seu estricte interès. La gent de Catalunya té seny i prudència, tanta com es vulgui, però també té en molta estima la petita engruna de poder que li dóna el sufragi. I a qualsevol ciutadà d'aquest país li resulta molt desagradable votar amb la sensació que s'ha deixat espantar per les amenaces o les pressions de les elits que dominen totes les palanques del poder excepte una -justament, la del vot lliure expressat.

(…)

I la gent, al seu torn, només pot comptar amb la força del vot. Que malgrat tot -la tremolor de cames dels banquers ho demostra- és la clau.

Toni Soler