De l'onze al vint-i-set (diari de campanya)

De primer va ser el dia 10, amb la marxa de torxes a Manresa i després, vora les 12, el primer cartell a la plaça Major. Hi van haver fotos i vam sortir a encartellar en equips de Junts pel Sí, que era com un miracle de veure. L'endemà, l'acte institucional al matí i, encabat, a la Meridiana a la tarda, convocats per l'ANC i l'Ômnium. Ras i curt: mai havíem començat una campanya amb tanta força ni amb tanta il·lusió. El vot de la nostra vida.

Unes altres eleccions. Perquè encara no n'hi ha prou d'omplir carreteres i camps nous, de fer aquesta Via Lliure fins al Parlament, de mostrar-nos un any i un altre tossuts davant el món sencer. Com diria en Raül Romeva, ara, amb l’alegria i un somriure per bandera, ens cal també la determinació a les urnes. Sumar complicitats i vots pel proper 27-S, conscients que anem a construir un nou país més lliure i més just per a tots.

Fem doncs un resultat incontestable! Per això un dia i un altre, a Junts pel Sí estem mastegant aquestes dues setmanes de campanya. Des d'idees i tradicions diferents. Però constants, a les parades a Crist Rei, els mercats, la bustiada, les passejades per botigues i barris per poder parlar amb tots i cadascun dels que encara dubten! I demà, a la plaça de sant Domènec, a dos quarts de vuit del vespre volem omplir fins el pal de la bandera: amb Carme Forcadell, Artur Mas i Oriol Junqueras. Amb Josep Maria Mainat i els candidats del Bages, en David Bonvehí i Adriana Delgado. 

Perquè ara anem a totes. Perquè guanyar el 27S depèn de tots. Perquè davant la por, les amenaces i les calumnies d’aquells que ens volen vèncer, a nosaltres en toca convèncer. Persona a persona. Vot a vot.

Encara Romeva: perquè el somni és a tocar i cal empènyer amb més força que mai. Perquè em temo que és ara… o mai.

Doncs que sigui ara, oi?

No sé qui va fer la foto, amb en Marc Aloy per la Font dels capellans, però els que em coneixen ho saben: els mercats, els porta a porta, les botigues… em posen a mil. No hi puc fer més. I això que sóc tímid! Però m'agraden -m'agraden sobremanera. Segur que és una cosa insana, però no hi puc fer més. I me'n confesso.