De manera singular, recordo que Jaume Vallcorba va venir a Manresa, a l'Institut Lluís de Peguera, convidat pel professor Jordi Puig, que era amic d'en Quim Monzó. Jo ja no era alumne del centre, però en Puig, després de la xerrada, se'l va endur a sopar, amb tres o quatre alumnes de COU que -barruts- m'hi van arrossegar. No passàvem dels disset o divuit anys i coincidíem a editar la revista "Llamborda", que això ja ho explicaré un altre dia. No recordo res de la conferència, però sí després, a "El Celler", la conversa sobre Monzó que acabava de treure Olivetti, Moulinex…. i ens tenia embadalits. El discurs i els referents de l'aital Vallcorba, però, em destarotaren. A mi, aleshores, que ja era a l'Autònoma Modernista de Jordi Castellanos, no m'agradava Carner ni res que fes tuf de Noucentisme. Reconec que al costat d'en Vallcorba, però, érem uns perfectes indocumentats. I pobres de solemnitat! Va pagar el sopar en Jordi Puig, suposo. Això sí, l'exquisida imatge de Jaume Vallcorba que ens ha arribat devia estremir-se amb el rollo econòmico-casolà dels vespres a "El Celler" i aquell noi tan trempat que era en Ricardo. El més elaborat de l'oferta eren les seques amb botifarra, i aleshores el nano us amollava, amb entonació castellana: "¿Y for drinking?". Invariablement, vi de la casa, d'aquells que esgarrapen.
I encara, recordo també una entrevista d'aquelles que retallo, en paper -la mania de retallar els diaris!. Va ser a Presència, el juny de 2010. Jaume Vallcorba era entrevistat per en Manuel Cuyàs, en motiu dels 30 anys de l'editorial Quaderns Crema. Tractament de dominical. Però en selecciono alguns fragments que em semblen francament útils o interessants de tenir presents.
- - - - -
Sol, i de cap
Quaderns Crema, l'editora de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner… compleix trenta anys.
Quaderns Crema, l'editora de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner, per entendre'ns- compleix trenta anys. Jaume Vallcorba, el seu fundador, propietari i director, creu que no és una xifra per celebrar res perquè ell és un clàssic -"jo sóc un clàssic", em diu- i pensa que després d'haver celebrat els vint-i-cinc ja no toca cap altra efemèride fins als cinquanta.
(…)
Té l'editorial en un pis de la part alta del carrer Muntaner. Un tresillo, un rellotge de paret de l'avi amb cadenes i politges, tres quadrets evanescents de Xavier Valls. Se sent música clàssica. (…) Vallcorba avui no porta armilla. S'ha acabat l'hivern. En canvi, vesteix corbata com sempre, americana com sempre, sabates enllustrades com sempre. Té la pell de la cara molt fina, com si sempre s'acabés d'afaitar. Unes ulleres de molts augments li engrandeixen els ulls. Vallcorba llegeix molt i mira molt.
Vostè neix a Tarragona el 1949
-"El meu pare, que era enginyer, hi estava destinat. Allí va conèixer la mare, que era de Constantí. Van venir aviat a Barcelona. (…) La família era culta. El pare m'obre la seva biblioteca, sense restriccions"
Li havia de restringir res?
"De vegades les famílies volen protegir els infants. Llegeixo de tot, molt barrejat. M'impacten L'illa del tresor, que encara avui és un llibre que recomano; Jules Verne… Els 500 milions de la Begum és un gran llibre. I El mercader de Venècia… Molts llibres eren en francès. Vaig tenir una professora de piano que parlava en francès. Fins als 11 anys vaig tocar el piano bastant bé. Sóc el gran de quatre germans i en un determinat moment vital surto una mica contestatari. Els pares em matriculen finalment a la Salle Bonanova, de la qual tinc un record esplèndid. Els hermanos i jo ens vam entendre de seguida. Vaig fer un examen de biologia escrit en vers. El professor em va dir "Molt bé, sobresaliente, però no cal que ho tornis a fer més".
Llegir és descobrir móns desconeguts i haver de consultar el diccionari tantes vegades com calgui
De vegades li he sentit defensar l'ensenyament tradicional.
"És que era molt millor, i no solament en contingut sinó en actitud, que és més important. De les tres potències de l'ànima -memòria, enteniment i voluntat- hem llevat la memòria per inútil i la voluntat per feixista, i hem deixat l'enteniment sense crosses, clavant-se cops pertot. A les escoles d'abans es feia llegir molt, es componien moltes redaccions, i t'adonaves com és de difícil escriure. Ara les escoles tendeixen a fer llegir llibres amb una llengua que els alumnes ja saben i un món que ja coneixen. Llegir és descobrir móns desconeguts i haver de consultar el diccionari tantes vegades com calgui".
Vostè té una editorial que publica llibres d'èxit. La gent d'ara, llegeix o no llegeix?
-"Es fa difícil de saber. Es venen llibres però els índexs de lectura són baixos. Si fossin alts, les grans corporacions editorials ens haurien fet desaparèixer. Es venen els suficients llibres perquè puguem sobreviure".
Jo estic segur que a la nit, els llibres d'una biblioteca parlen entre ells
Vostè diu: "Publico el que m'agrada; la meva és una editorial personal i no n'haig de donar comptes a ningú".
-"És exacte".
(…)
-"Pensi que una col·lecció de llibres té la seva lògica interna. Posar Montaigne al costat de Chesterton és fer dialogar aquests autors tan distants. Jo estic segur que a la nit, els llibres d'una biblioteca parlen entre ells. No ho pensa igual? La Pléiade francesa ha incorporat Simenon a la col·lecció canònica de la cultura francesa. Quan Simenon conviu amb Racine, un i altre han canviat, ja no són com abans".
Ja sap què es diu. Que el llibre de paper s'acaba.
-"Jo no m'imagino un món on els llibres hagin estat substituïts per artefactes electrònics".
Vostè potser no, però pregunti-ho als joves.
-"Ara afiguri's un llibre electrònic que et permeti veure a l'instant, amb els teus ulls, el paisatge que et descriu amb paraules. L'acció del llibre passa per exemple a un lloc de París i tu entres a Google i veus el lloc".
Quin problema hi ha?
-"Que la màgia de llegir, la capacitat d'imaginar, es perd".
(…)
-"Un llibre de paper fa olor, és agradable al tacte, és versàtil, invita al recolliment i al silenci. Acumula història. Un dia l'obres i hi trobes aquella taca de cafè que t'hi va caure o aquella nota que la lectura et va suggerir".
Abans parlava de la conveniència de consultar un diccionari. El llibre elctrònic no solament et porta a París, sinó que et pot definir una paraula.
-"A vostè no li ha passat mai que buscant una paraula en un diccionari arriba un moment que oblida la consulta que anava a fer i s'ha aturat en una paraula que el porta a una altra i aquesta a una de nova? Aquestes expedicions només són possibles amb un diccionari clàssic, de paper. De totes maneres, afirmo que els diccionaris on line són pràctcs i bons, Jo no estic en contra les noves tecnologies".
(…)
[L'ordinador de damunt la taula] "em permet consultar les pàgines sobre llibres dels diaris i revistes més prestigiosos. Una eina important per després triar el que has d'editar".
Vaig cursar filosofia i lletres, a l'Autònoma. I va ser per amor.
Encara no hem parlat de com va fundar Quaderns Crema…
-"·Jo era a Bordeus, com a lector…
Perdoni que l'interompi. Quina carrera havia estudiat?
-"Tot i que venia del batxillerat de ciències, vaig cursar filosofia i lletres, a l'Autònoma. Va ser per amor. Em vaig enamorar d'una noia que feia aquesta carrera. Vam anar plegats durant força estona, ens vam casar, ens vam separar. A filosofia i lletres tinc professors com Martí de Riquer, que després publicaria, Gabriel Ferrater, Pep Calsamiglia o José Milicua, que em va ensenyar a veure la pintura. Gabriel Ferrater em va fer adonar que Baudelaire era millor que Andy Warhol. Jo havia passat per una època pop que em va fer trigar vuit anys a entendre que Andy Warhol és un tonto".
I la fundació de l'editorial?
-"Amb aquella noia que estimava vam crear un estudi de disseny gràfic que es va dir Aiguadevidre i que encara és el nom amb què firmo la part gràfica dels llibres de l'editorial. Després, quan era a Bordeus, on m'hi trobava molt bé pensant que era la ciutat de Montaigne, entro en contacte amb l'Antoni Bosch, de nissaga d'editors i llibreters de Barcelona, i ens proposem muntar una editorial pròpia. Creem Antoni Bosch Editor, que té una col·lecció que es diu Quaderns Crema. Anem publicant fins que al final dic al meu soci: "Vols dir que ho estem fent bé?" No veníem res. Al final desfem la societat. Ell se'n va i jo em quedo amb el nom i els contractes. Penso de muntar una mena de cooperativa però al final amb qui en parlo no s'hi atreveix i començo a treballar tot sol. Quaderns Crema, com es pot llegir en els crèdits dels llibres, és una societat unipersonal. Publico Quim Monzó, que coneixia d'abans, de quan jo era dissenyador i ell un escriptor incipient. Hem acabat fent un camí molt paral·lel. Vam publicar Uf, va dir ell, i va ser l'èxit que tothom sap".
De fet, inicia la moda del conte en aquest país. Es creen lectora de contes i autors de contes.
-"Els contes de Monzó eren molt bons i l'entusiasme es va encomanar. L'entusiasme és encomanadís, i això val tant pels autors com pels editors. Si no publiques un llibre amb entusiasme, si no el vens amb aquest esperit, si no saps defensar els teus autors, fas trampa al lector. Personalment sóc un gran fan dels contes. Per ordre, els meus gèneres literaris preferits són la poesia lírica, el conte i la novel·la. La poesia lírica la prefereixo perquè és literatura en estat pur i m'ofereix densitat de llengua i densitat de significat".
Què vol dir densitat de llengua?
-"És la paraula en la seva màxima expressió. No els significats que suggereix significativament, sinó els que diu. En poesia sempre es remet a la pròpia tradició. J. V. Foix ens ho il·lustra. "Sol, i de dol, i amb vetusta gonella…" remet al "Solo e pensoso i più deserti campi…" de Petrarca, i Petrarca, a la vegada, incideix directament sobre Foix. Amb això vull dir que Foix és petrarquista? No gaire".
Caram, si que em posa difícil el fet de llegir.
-"Per fer-ho a un cert nivell cal una preparació prèvia, sí".
(…)
Quaderns Crema té per signe de marca una atzavara
-"Em sento molt pròxim al noucentisme. És el moment de la cultura catalana amb el qual m'identifico més. Adopto l'atzavara dels quadres de Nogués i dels meus records a Constantí. A més, el logo d'una editorial ha de ser vertical perquè, si no, no cap al llom dels llibres prims".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada