Ho consigno en aquests fulls de calendari. Avui, 31 d'agost de 2023 em jubilo: s'escau que és el dia del meu sant, que hi ha lluna plena i que m'arriba la darrera nòmina abans d'incorporar-me a les classes passives. Puc dir que quin greu? No sé què em queda de corda, però de moment ja no hauré de tornar a l'institut a fer res, almenys formalment. I això em fa sentir una mica trasto desclavat. Ja sé que no m'avorriré —no sóc ben bé de treballar jo, però puc dir amb joia que en aquest món mai m'hi he avorrit. I que celebraré si a la darrera hora encara tinc una llista de coses per acabar.
(...)
Avui dimecres 6 de setembre valoro que jubilat s'hi viu molt bé. Només em preocupa acostumar-m'hi —com diantre podré acceptar la mort en aquestes circumstàncies? La veritat és que la jubilació —i la jubilació d'un funcionari de carrera— és prou digna i té un punt de discreta felicitat. En el meu cas només em cal un ordinador i la possibilitat d'algunes passejades. Bé, això i trobar-me amb gent per preparar coses? O llegir el diari. O badar, literalment. I amb tot, em penso que encara trigaré temps a fer-ne balanç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada