Trenta-cinc anys de Residència d'avis al barri

Aquest mes de març, la residència d'avis Sagrada Família va complir 35 anys. Aviat és dit! Són molts anys de servei al barri i a la ciutat. Un servei per atendre des de la proximitat, per tenir cura de tota la gent gran que ho necessiti. Però, especialment, aquest és un any per recordar també el trentè aniversari que complirà la torre, el mes entrant: la torre, al capdavall del conjunt de casetes que la Caixa de Manresa va impulsar ara fa cent anys. I bé, l'espai de residència a la torre es va inaugurar el juny de 1993 avalada per un projecte que la feia singular: havia de ser un espai per estades temporals, per donar un respir a les famílies amb avis, fos una convalescència o bé unes vacances... La torre va morir d'èxit immediatament, tant que les seves places amb voluntat temporal van esdevenir permanents. A Manresa falten i faltaven places, això no és d'ara precisament. En fi, la torre ara ha estat rehabilitada en tot el seu exterior perquè aquell jardí de fa trenta anys, preciós i amb gespa entre llambordes del pati, havia esdevingut molt poc pràctic per als nostres usuaris: calia minimitzar els desnivells i aconseguir un paviment nou i regular, millorant tota l'accessibilitat. Tot això ha estat possible amb esforç, crèdit bancari i algunes aportacions. I aquest dissabte ho compartirem amb tot el veïnat que ens hi vulgui acompanyar. La residència, que ja es va pagar amb donatius de 100 pessetes, crèdits particulars i una gran aportació a càrrec de la Generalitat de Catalunya, torna a lluir magnífica. Tindrem un record per als seus impulsors —tambe aquell conseller tan especial que va ser per nosaltres Antoni Comas! Però sobretot celebrarem un espai renovat, recuperat i millorat per continuar donant servei a totes les persones grans que s'estan amb nosaltres. I encara més, per fer una mica més senzilla la tasca de totes aquelles treballadores que tenen cura de la nostra gent gran. Una feina —ara com el primer dia— encara poc reconeguda i del tot precària en les retribucions. Ras i curt: la invisibilitat de les nostres cuidadores no s’adiu amb la rellevància social de la seva tasca. Com tampoc podem entendre l’infrafinançament crònic del nostre sector. I així com nosaltres revalidem el compromís que ens vam imposar el primer dia, ens agradaria notar que les diverses administracions també ens consideren importants. I que tenim el seu suport més decidit... o una mica més que fins ara. Perquè és francament urgent.

La foto és del 23 de juny de 1993, trenta anys enrere. Inaugurem la torre de la residència d'avis al carrer Vallès. Amb l'alcalde Sanclimens al centre, acompanyat de Pepita Subirana, directora; Benet Pierola, president de l'associació de veïns; el MH conseller Antoni Comas i finalment en Rossend Coll, voluntari per tot i en tot des del primer dia.