Sí, avui com l'any passat, i com l'altre, i com l'anterior també, avui ha començat el curs escolar. I tot i que m'hi he fet gran, encara conservo el punt d'i·lusió i d'inquietud per aquest primer dia. Només —ho confesso— noto l'edat a cada episodi administratiu que curs rere curs es multiplica, i no sempre per a bé. Me n'escapo com els gats de l'aigua calenta, i deixo que claustres i força reunions formals llisquin com els tràmits informatius que han esdevingut. És en acabat, quan tornes a classe i trobes la canalla, que és fàcil de descobrir-hi com en un mirall el seu neguit, alguns dubtes, i també el punt d'il·lusió imprescindible per embarcar-nos plegats durant gairebé quaranta setmanes. Sortirà bé, penso, i agraeixo un cop i un altre la sort de ser i d'aprendre al seu costat. I assajar de llegir i d'escriure, de parlar i discutir sobre literatura, sobre la necessitat de la bellesa. Sobre la importància de coneixement i cultura si mai volem provar de ser lliures.
Primer i segon d'Animació Sociocultural i Turisme, de l'Institut Guillem Catà: encara no hi són tots, però no n'hi falten gaires...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada