Marc Aloy i Manresa: una feliç trobada

A finals de novembre, Marc Aloy es presentava en un acte al Teatre Conservatori davant la ciutat de Manresa amb un missatge clar: la voluntat d'esdevenir el proper alcalde de la mà d'ERC i, alhora, mostrar els eixos d'un projecte que vol continuar millorant la ciutat, i posar-la l'abast de les persones més vulnerables, que és la seva manera de dir que hem de fer una ciutat per a tothom. Amb tota la seva diversitat i complexitat. A mi em el discurs em va agradar molt, i com que conec el Marc i em conec el text de sortida —fixeu-vos-hi quina cara de rumiar que fem!—, em va semblar que en podíem fer una síntesi de tot plegat per als lectors de Regió7. És aquesta i la van publicar tot just ahir:

Marc Aloy i Manresa: una feliç trobada

Conec de fa molts anys en Marc Aloy, des que era jove i estudiava, i ja tenia la planta de persona endreçada i treballadora. I com que li agradava la política, s’havia acostat a Esquerra per tal de provar de transformar la realitat del seu entorn, sense oblidar la del país. No era gaire habitual fa vint anys! I menys encara d’algú que tenia un futur brillant com a arquitecte i una formació musical que li hauria permès reptes potser més harmoniosos. Però va triar —per sort— la política. I el Marc s’ha fet un tip de treballar, de rumiar la seva ciutat, de conèixer gent, de participar en entitats i aprendre aquelles habilitats bàsiques per al consens social. Tot això i una mica més: en Marc Aloy, que arriba a la quarantena, també s’ha fet valent. I li hem notat ara que, finalment, ha decidit fer un pas difícil: presentar-se davant la ciutat com a futur alcalde. Ara jo podria dir que ho farà molt bé, i que té un programa i un equip molt bo al darrera, i els pocs lectors que hagin arribat fins aquí remugaran allò de “—ves què ha de dir en Fontdevila”. Però si faig el pas d’escriure-ho és per remarcar que la seva proposta és important. I ho és per allò que la inspira: que Manresa faci un salt endavant, i el faci sumant moltes complicitats. Un exercici que ja ha demostrat ser capaç de realitzar quan ha aconseguit l’aprovació gairebé unànime de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. No estem parlant d’una moció al ple, a altes hores de la nit, quan ja ha quedat dinamitada la conciliació familiar i les ganes de brega es fan seu el saló de sessions. No, no. En Marc truca, escriu i argumenta amb perseverança, i fins té aquell punt d’humilitat imprescindible per avançar. Aleshores arriba aquell moment en què es desencalla l'execució de la plaça Bonavista o la resolució de conflictes tan enquistats com el de la Creu del Tort, per posar dos exemples. Per això em crec que és una molt bona notícia per Manresa saber que aquest cop en Marc Aloy encapçalarà la candidatura d’ERC, i que ho fa amb els millors pronòstics.

Els que vam ser, ara fa pocs dies, a la seva presentació al Conservatori vam poder escoltar les línies mestres del seu programa: d’una banda la ciutat verda, aquella que multiplica el valor del rodal però també dels espais públics, dels parcs infantils, de la gestió dels residus o de la mobilitat. De l’altra, la ciutat dinàmica, capaç de desencallar el parc tecnològic, desenvolupar el polígon del Pont Nou o actuar amb decisió sobre l’habitatge. I per sobre de tot, la voluntat que Manresa sigui una ciutat de trobada. Una ciutat viva i inclusiva, on els nens poden jugar el carrer i les persones grans poden fer activitats als parcs. Perquè si en fem una ciutat per a les persones més vulnerables estem fent una ciutat per a tothom. Amb tota la seva diversitat i complexitat. Al capdavall, Marc Aloy no presenta uns objectius a 4 anys vista sinó un bon esborrany per afrontar el futur de la nostra ciutat a llarg termini, amb homes i dones compromeses a repensar la ciutat per millorar-la, compromeses també amb la futura República des del municipalisme. I obertes a totes les col·laboracions: també la vostra. Trobem-nos?