dimecres, 24 d’octubre de 2018

Poesia al Kursaal per als nois i noies de batxillerat

Cada vegada que arriba el cicle Tocats de lletra, Manresa es vesteix de poesia per amorosir amb fulles i versos els colors de la tardor al Passeig. I doncs, des de la regidoria de Cultura, i amb el suport del Gremi de llibreters, al costat d'un programa curull d'èxits hi ha també una oferta per als centres de secundària. Un recital gratuït que, enguany, tornava al Kursaal. A l'institut Guillem Catà no ens l'hem perdut mai aquesta proposta però -siguem francs- cada vegada que desfilem cap al teatre, bo i passejant després del pati, jo ho faig amb el rau-rau de la por. Sortirà bé? Sentiran alguna punxada d'emoció? O es limitaran a certificar els seus prejudicis per a la poesia?

El cas és que avui, ARBRES, MARS I CINC CÈNTIMS D’ALTRES POEMES, amb els recitatius dels actors Iñaki Mur i Joana Vilapuig, i les cançons i la música d’Ivette Nadal i Caïm Riba, ha funcionat molt bé. Tant que fins i tot hi ha qui diu que s'ha fet curt. De debò! La resta ha complert el ritual amb silenci almenys, i només alguns rostres pàl·lidament il·luminats enmig la foscor de la sala evidenciaven l'activitat il·lícita de quatre smartphones mal comptats. Ho acabo consignant perquè la convocatòria parlava d'un recital-concert sobre els conflictes i pensaments de joventut, musicat per Ivette Nadal, i l'èxit ha estat contundent davant dels nois i noies del Catà, i em pnso els del Lacetània, els del Peguera i del Pius.

En acabat, i fent temps al pati del teatre -qui vol tornar a l'aula a un quart de dues del migdia?-  hi ha hagut fotos de grup i també una enquesta d'urgència que he multiplicat sorprès per la resposta. Els meus alumnes recordaven títols i versos! I convençut de l'encert de la convocatòria m'he procurat pels organitzadors -gràcies, gràcies, gràcies- els tres textos que encapçalen el nostre rànquing particular. No són ni millors ni pitjos, sinó els més celebrats. Demà els penjaré a l'aula. Però ara ja els poso aquí en homenatge sincer a Estel Solé, Sònia Moya i Josep Grifoll:


Pedra, paper o tisora

No sé
si trucar-te o oblidar-te,
si entendre't o esperar que m'entenguis a mi,
si plorar o riure,
si revòlver o flors de Bach,
si buscar la clau o rebentar el pany,
si entrar o quedar-me esperant,
si calces o tanga,
si t'enyoro o t'ignoro,
si cafè o tallat,
si tornar o no tornar,
si callar o parlar,
si escoltar el cor o el cap,
si una nit tota sola o una nit en societat,
si ratlles o quadres,
si pedra, paper o tisora,
si un vers més o punt final.
                                   
                                            Estel Solé


Rebaixes

Tarda lliure:
aprofito
que avui és final de mes
i ja no em queden més excuses.
Avui vaig de compres.

Entro als grans magatzems,
secció de roba,
new collection
otoño-invierno 2008.
I ja no hi ha marxa enrere.
Miro i remiro,
i res no em fa el pes.

La moda no està feta per a mi.

Canvio de passadís,
intento somriure
i provo paciència.

Aquí no hi ha
gitanes esplèndides
que t'ofereixen la panacea
o "las bragas de la Ágata,
nena,
a tres euros el par".

Però, tanmateix,
a la secció de saldos,
un penja-robes em pica l'ullet:
la paraula poeta
està de rebaixes.

Agafo,
incrèdula però il·lusionada,
la talla petita,
i corro a l'emprovador
a emmirallar-me
en les meves inseguretats.

Tanco els ulls,
respiro,
corro la cortina,
miro al meu voltant.
La paraula poeta
encara em queda gran:
em fa bosses a l'esquena
i em cau de les espatlles.

Diu la dependenta
que em queda moníííísima...

... però jo ho sento:
a mi, la roba, m'agrada ajustada.

                                                  Sònia Moya

 
Els meus amics

S'enamoren, pateixen, somien, tenen atacs de nervis,
s'estimen, s'odien, no poden deixar de fumar,
busquen feina, treballen, s'avorreixen, són lletjos,
són guapes, són calbs, s'afaiten, es deixen barba,
es depilen, recorden, s'angoixen, s'emborratxen,
mengen, resen, dubten, ploren, vomiten, riuen,
prenen pastilles, van al metge, van al cinema,
es masturben, llegeixen el diari, es rendeixen,
passegen, es perden, es toquen, es besen, es troben,
es droguen, es moquen, s'abriguen, s'abracen,
es cansen, s'aturen, es moren, s'enganyen,
pensen, menstruen, prometen, es miren, són tímids,
no es lleven, s'ennueguen, respiren, s'espolsen,
renten els plats, fan campana, fan l'amor,
se suïciden, copulen, esperen, desesperen, ressusciten.

                                                      Josep Grifoll


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada