El cas és que avui, ARBRES, MARS I CINC CÈNTIMS D’ALTRES POEMES, amb els recitatius dels actors Iñaki Mur i Joana Vilapuig, i les cançons i la música d’Ivette Nadal i Caïm Riba, ha funcionat molt bé. Tant que fins i tot hi ha qui diu que s'ha fet curt. De debò! La resta ha complert el ritual amb silenci almenys, i només alguns rostres pàl·lidament il·luminats enmig la foscor de la sala evidenciaven l'activitat il·lícita de quatre smartphones mal comptats. Ho acabo consignant perquè la convocatòria parlava d'un recital-concert sobre els conflictes i pensaments de joventut, musicat per Ivette Nadal, i l'èxit ha estat contundent davant dels nois i noies del Catà, i em pnso els del Lacetània, els del Peguera i del Pius.
En acabat, i fent temps al pati del teatre -qui vol tornar a l'aula a un quart de dues del migdia?- hi ha hagut fotos de grup i també una enquesta d'urgència que he multiplicat sorprès per la resposta. Els meus alumnes recordaven títols i versos! I convençut de l'encert de la convocatòria m'he procurat pels organitzadors -gràcies, gràcies, gràcies- els tres textos que encapçalen el nostre rànquing particular. No són ni millors ni pitjos, sinó els més celebrats. Demà els penjaré a l'aula. Però ara ja els poso aquí en homenatge sincer a Estel Solé, Sònia Moya i Josep Grifoll:
Pedra,
paper o tisora
No
sé
si
trucar-te o oblidar-te,
si
entendre't o esperar que m'entenguis a mi,
si
plorar o riure,
si
revòlver o flors de Bach,
si
buscar la clau o rebentar el pany,
si
entrar o quedar-me esperant,
si
calces o tanga,
si
t'enyoro o t'ignoro,
si
cafè o tallat,
si
tornar o no tornar,
si
callar o parlar,
si
escoltar el cor o el cap,
si
una nit tota sola o una nit en societat,
si
ratlles o quadres,
si
pedra, paper o tisora,
si
un vers més o punt final.
Estel
Solé
Rebaixes
Tarda
lliure:
aprofito
que
avui és final de mes
i
ja no em queden més excuses.
Avui
vaig de compres.
Entro
als grans magatzems,
secció
de roba,
new
collection
otoño-invierno
2008.
I
ja no hi ha marxa enrere.
Miro
i remiro,
i
res no em fa el pes.
La
moda no està feta per a mi.
Canvio
de passadís,
intento
somriure
i
provo paciència.
Aquí
no hi ha
gitanes
esplèndides
que
t'ofereixen la panacea
o
"las bragas de la Ágata,
nena,
a
tres euros el par".
Però,
tanmateix,
a
la secció de saldos,
un
penja-robes em pica l'ullet:
la
paraula poeta
està
de rebaixes.
Agafo,
incrèdula
però il·lusionada,
la
talla petita,
i
corro a l'emprovador
a
emmirallar-me
en
les meves inseguretats.
Tanco
els ulls,
respiro,
corro
la cortina,
miro
al meu voltant.
La
paraula poeta
encara
em queda gran:
em
fa bosses a l'esquena
i
em cau de les espatlles.
Diu
la dependenta
que
em queda moníííísima...
...
però jo ho sento:
a
mi, la roba, m'agrada ajustada.
Sònia
Moya
Els
meus amics
S'enamoren,
pateixen, somien, tenen atacs de nervis,
s'estimen,
s'odien, no poden deixar de fumar,
busquen
feina, treballen, s'avorreixen, són lletjos,
són
guapes, són calbs, s'afaiten, es deixen barba,
es
depilen, recorden, s'angoixen, s'emborratxen,
mengen,
resen, dubten, ploren, vomiten, riuen,
prenen
pastilles, van al metge, van al cinema,
es
masturben, llegeixen el diari, es rendeixen,
passegen,
es perden, es toquen, es besen, es troben,
es
droguen, es moquen, s'abriguen, s'abracen,
es
cansen, s'aturen, es moren, s'enganyen,
pensen,
menstruen, prometen, es miren, són tímids,
no
es lleven, s'ennueguen, respiren, s'espolsen,
renten
els plats, fan campana, fan l'amor,
se
suïciden, copulen, esperen, desesperen, ressusciten.
Josep
Grifoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada