La setmana passada va fer sis anys que sóc a l'Institut Guillem Catà, a Manresa. Faig els comptes mentre arreplego quatre camises i un pijama per anar-nos-en a Grenoble amb els de 2n d'Animació Sòciocultural (i Turisme!). Ha passat un altre any i ara, gairebé que m'oblido de l'aniversari. Que deu voler dir que ja hi estic fet. "Profe" de secundària. I encara amb ganes de complicar-nos la vida: demà amb el Llorenç arrepleguem disset nanos i ens n'anem amb un parell de furgonetes a fer quilòmetres nord enllà per (tornar) a visitar equipaments culturals. Veure món: Grenoble! La Bobine, La Bifurk. La biblioteca i el Teatre regional. El Museu de la Resistència. La Maison des jeux... Em sembla, doncs, una coincidència magnífica aquest sisè aniversari. I, tot i que tornarem baldats (rollo casa colònies, sac de dormir i menjar comunitari), sé que aquesta nit se'm farà curta. Grenoble és el viatge, i el viatge són aquelles relacions que un dia citava en Carles Capdevila. "
L’essència de l’educació no són ni els mestres ni els alumnes: són les relacions!". I encara en Jaume Cela, que ho reblava: "
el verb que conjuga l’educador és ser-hi. Que és molt més que ser: és ser en un lloc i en un moment. I al costat d’algú, esclar. Ser en un context, ser en companyia, ser plegats". Sis anys a l'institut. I demà cap a Grenoble! A qui n'he de donar les gràcies?
La foto és de l'any passat, també a Grenoble, a la Bifurk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada