Dificultats i reptes d'ERC al govern de Manresa
Va ser el dia 1 de febrer que es va complir un any de la participació d'ERC al govern de la ciutat. Veníem de sis mesos d'un pacte de governabilitat que havien permès intercanviar criteris i superar molts anys de reticiències mútues entre CiU i ERC. En acabat vingué allò del govern cremallera i, UDC al marge, la voluntat de coordinar l'acció municipal ara ja entre CDC i ERC. Cal dir que no ha estat un any senzill? Doncs no, no ho ha estat de senzill ni es preveu que en el futur ho sigui. Però no era pas per fàcil, que ens hi vam posar. Al capdavall, el moment històric que Catalunya viu feia pensable una coalició singular a Manresa per a un temps singular. Un govern fort que encarés amb major resolució alguns projectes estratègics encallats o que guanyés sensibilitat a l'hora d'abordar els temes socials.
En una sessió matinal de dissabte, aquest mes de gener, el conjunt de grup municipal i executiva d'ERC valoràvem que es van prioritzant les polítiques socials, que en aquest temps s'ha vist reforçada la projecció de la ciutat o bé que s'han resolt projectes històricament aturats, com ara la plaça de la Bonavista, la reurbanització de l’entorn del Museu Comarcal o la ubicació de la seu central de la Generalitat a Manresa als Antics Jutjats, al costat de la Seu. Que s'ha recuperat la regidoria de la Dona o s'avança decididament en el pla d'habitatge... Tot això i moltes més coses les vam valorar fruit d'aquest nou treball compartit, que multiplica l'energia i les complicitats. Que fan del conjunt municipal un equip més fort. No cal dir que els nostres regidors s'hi han bregat a fons: amb dedicació i voluntat d'aprenentatge. Fins i tot amb ensopegades. I conscients que encara no n'hi ha prou. Valorem, doncs, aquest primer any com a positiu.
Tot just s'acosta la meitat del mandat. I a punt de rebaixar el deute municipal per sota el 75%, cal pensar en un escenari força més afalagador. És aleshores quan cal que es noti més aquest gir social i el compromís adoptat. O l'esforç a l'entorn del barri antic. O de la capitalitat cultural i el turisme, o de l'impuls a la participació ciutadana, per citar alguns exemples. Això i, també, l'esforç a superar les arestes que tota coalició desperta: set regidors d'ERC i vuit de CDC provenen de dues tradicions i cultures polítiques diferents, amb valors que no sempre coincideixen. I això no es pot obviar ni seria bo que es provés de dissimular.
Al capdavall, des d'ERC reiterem el nostre compromís amb els nostres socis municipals. Convençuts que els conflictes interns que discretament afrontem tenen la virtut de reforçar el projecte de ciutat que hem consensuat. I alhora, també sabedors que l'experiència amb què encetem aquest segon any compartit ens farà ser més exigents. Perquè la ciutat la fem entre tots, no pas un partit, o un alcalde, o els seus càrrecs de confiança. Un treball obert a la ciutat, que necessita encara més diàleg i complicitats. Més habilitats en la gestió. I fins un punt més de generositat. Nosaltres, ara com fa un any, hi estem a punt.
En una sessió matinal de dissabte, aquest mes de gener, el conjunt de grup municipal i executiva d'ERC valoràvem que es van prioritzant les polítiques socials, que en aquest temps s'ha vist reforçada la projecció de la ciutat o bé que s'han resolt projectes històricament aturats, com ara la plaça de la Bonavista, la reurbanització de l’entorn del Museu Comarcal o la ubicació de la seu central de la Generalitat a Manresa als Antics Jutjats, al costat de la Seu. Que s'ha recuperat la regidoria de la Dona o s'avança decididament en el pla d'habitatge... Tot això i moltes més coses les vam valorar fruit d'aquest nou treball compartit, que multiplica l'energia i les complicitats. Que fan del conjunt municipal un equip més fort. No cal dir que els nostres regidors s'hi han bregat a fons: amb dedicació i voluntat d'aprenentatge. Fins i tot amb ensopegades. I conscients que encara no n'hi ha prou. Valorem, doncs, aquest primer any com a positiu.
Tot just s'acosta la meitat del mandat. I a punt de rebaixar el deute municipal per sota el 75%, cal pensar en un escenari força més afalagador. És aleshores quan cal que es noti més aquest gir social i el compromís adoptat. O l'esforç a l'entorn del barri antic. O de la capitalitat cultural i el turisme, o de l'impuls a la participació ciutadana, per citar alguns exemples. Això i, també, l'esforç a superar les arestes que tota coalició desperta: set regidors d'ERC i vuit de CDC provenen de dues tradicions i cultures polítiques diferents, amb valors que no sempre coincideixen. I això no es pot obviar ni seria bo que es provés de dissimular.
Al capdavall, des d'ERC reiterem el nostre compromís amb els nostres socis municipals. Convençuts que els conflictes interns que discretament afrontem tenen la virtut de reforçar el projecte de ciutat que hem consensuat. I alhora, també sabedors que l'experiència amb què encetem aquest segon any compartit ens farà ser més exigents. Perquè la ciutat la fem entre tots, no pas un partit, o un alcalde, o els seus càrrecs de confiança. Un treball obert a la ciutat, que necessita encara més diàleg i complicitats. Més habilitats en la gestió. I fins un punt més de generositat. Nosaltres, ara com fa un any, hi estem a punt.
Ramon Fontdevila i Subirana
President d'ERC Manresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada