diumenge, 22 de novembre del 2026

Cap als 100.000 manresans

Parlar de 100.000 habitants a Manresa és ben bé una excusa per parlar del moment que viu la ciutat, del seu creixement en persones i, també, de les dificultats que una estirada així comporta. No només terra d'oportunitats sinó un escenari amb tensions i conflictes. Així ho vaig plantejar a El Pou de la gallina, amb vuit col·laboradors de luxe i una aportació joveníssima per torna. Són la Claudina Relat, Xavier Rubio, Sílvia Gratacòs, Jordi Ludevid, Josep Oliveras, Adam Majó, Josep Ramon Mora, Rufí Cerdán i Meriem Hajji. De tot plegat en va sortir un tema un punt més dens que d'altres mesos. Per llegir a poc a poc. I que comença així:



La Manresa dels 100.000 habitants

«Manresa ja ha superat els 80.000 habitants i, si manté el ritme actual, arribar als 100.000 és només qüestió de temps». Són paraules de Claudina Relat, arquitecta I màster en urbanisme, en un article de fa un any a Regió7, aleshores que en la seva condició de presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) obria una reflexió sobre el creixement de les ciutats mitjanes del país.

 

Perquè el fet és que Manresa creix com no ho havia fet mai, en una estirada només superada als anys cinquanta del segle passat. Però en aquest creixement Relat també detectava «falta de direccionalitat i consens polític i social per avançar com a ciutat, especialment si es vol jugar un paper capital al cor de Catalunya». Quins són aquests consensos? Des d’El Pou de la gallina hem convidat diverses veus que ens acompanyin en aquesta reflexió. I fer-ho, singularment, sense la participació dels representants polítics que abans de mig any s’enfrontaran en unes eleccions municipals. Tan de bo, però, que el contingut els pugui ser a tots ells inspirador. 


No només una xifra

El fet és que Manresa creix cap als 100.000 habitants. Pot agradar més o menys, però el cert és que l’increment poblacional no depèn de les polítiques locals o comarcals. En canvi, si la inèrcia de l’actual creixement no troba el planejament necessari o una estructura urbana adequada, podria abocar-nos a un escenari més tensionat. I aquí sí que el paper dels nostres representants polítics I agents socials és important.

 

I és que a Manresa, avui, ja ens apreten les costures. Els problemes d'habitatge, la pressió sobre els serveis públics o la saturació de les infraestructures viàries i energètiques davant el creixement demogràfic conviuen amb manifestacions de rebuig a la diversitat cultural o la percepció d’una creixent inseguretat ciutadana. «Barcelona expulsa gent —manifesta Relat— i només cal observar com han crescut Sabadell o Terrasa, molt de cop. Amb més activitat i serveis, és clar, però també amb més pressió sobre la mobilitat, l’habitatge i els espais públics. El risc és créixer en població però sense la ciutat que ha d’acompanyar aquest creixement. I en la saturació es posa en risc un dels grans valors de les ciutats europees: la cohesió social».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada