Armènia oblidada, a Serra d'Or

Al Serra d'Or d'aquest setembre ensopego amb una entrevista de Xènia Bussé a Seda Hakobyan, politòloga armeniocatalana. Està clar que, plegats, ja fa dies que hem tornat a oblidar Armènia. Per això celebro vivament l'opció de la revista que torna a parlar d'aquella petita república i ho fa en una conversa especialment interessant. El pròleg és aquest:   

Al darrer èxode armeni de l'Alt Karabakh no li van caldre gaires setmanes per ser absolutament oblidat per l'opinió pública. L'endemà que alguns telenotícies occidentals en donessin la notícia, nous desastres mundials amb més pes geoestratègic van escombrar els armenis dels nostres pensaments i ja ningú recordava la derrota absoluta en els ulls dels armenis que eren obligats a abandonar les seves cases per sempre, amuntegats en un autobús polsós o en furgonetes carregades fins al capdamunt, cap al més incert dels futurs. Si es quedaven, els àzeris els assassinaven. O te'n vas de casa teva o mors.

L'expulsió del 2023 ha estat la darrera espetegada de l'oblit en què el poble armeni sembla estar enfonsat des de fa dècades, un oblit que forma part dels conflictes mai no resolts en alguns dels territoris resultants de la desintegració de l'URSS, i, abans, dels conflictes derivats de les diverses onades d'expansió otomana per la zona. El genocidi armeni del 1915 perpetrat per l'imperi otomà va servir perquè, a sobre del milió i mig de cadàvers armenis i les matances i expulsions de grecs, es fundés la Turquia moderna.

El tantsemenfotisme de Rússia, tot i el compromís que feia veure que tenia amb l'ex-república soviètica, i l'absoluta apatia de la Unió Europea han fet que altre cop Turquia, que sempre és a punt per clavar les urpes als espais que la geopolítica dels «grans» decideix oblidar, hagi jugat un cop més a esborrar Armènia del mapa, aquest cop donant tota mena de suport als àzeris. Així, s'ha decidit que la República Armènia de l'Alt Karabakh era cosa del passat, cosa de la pols. 

A Barcelona hi ha una comunitat armènia com n'hi ha d'escampades per totes les terres del món. La diàspora és una condició endèmica del poble armeni. La major part dels seus escriptors, músics i intel·lectuals fa dècades que són fora del país, alguns s'han mort essent ja francesos, suecs, nord-americans, canadencs, anglesos, italians. El desastre al Karabakh, doncs, va tenir els armenis de dins i de fora amb el cor en un puny. Però a ningú més al món.