M'ho va recordar la Laia, a la feina, en veu baixa: ¨avui fa vint anys que es va morir el Ton", i el cor em va fer un salt. No pas pel record de la teva mort Ton—hi penso cada mes de març— sinó pels vint anys rodons, precisos, solemnes, llunyans en el temps. Han passat vint anys i ho mastego sol, als vespres. Vint anys d'aquell temps de somnis i anhels, també d'ètica i compromís. I quina sort haver pogut compartir amb tu un tros de trajecte! Passa un març i en passa un altre, i amb el record del teu comiat ens arriba cada vegada la primavera per consol. O per l'esperança que es fon amb el teu testimoni: un país lliure en un món millor, que volem que ho sigui per tothom. I tu, sempre al costat, generosament, respectuosament, discretament, incansablement. Han passat vint anys i encara avui et sé present, Ton. Perseverant, sense retrets ni renúncies. Flor d'ametller que es dona al vent de quaresma, encara avui sento que ens encoratges. I que ens acompanyaràs per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada