dimarts, 26 de març de 2019

Ni màgia ni puresa: generositat

Dissabte, a primera hora del matí, vaig ser a la escales de la Seu de Maresa per tal de col·laborar en l'elaboració de la foto de tots els caps de llista que ERC presenta al Bages a les properes eleccions municipals. Per fer-ho més lluït també hi van participar molts dosos i, en conjunt, vam sumar vora quaranta dones i homes. La presència del MHP del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i la diputada i cap de llista per Sant Vicenç, Adriana Delgado, arrodonien la composició fent rengle amb Marc Aloy, el candidat de Manresa, la capital. I tot el conjunt destil·lava la il·lusió entre la novetat i la veterania: molta gent que des de fa mesos elabora i repensa programes d'actuacio per al seu municipi, que suma noms en candidatures amb la voluntat de representar-hi la diversitat de cada poble o ciutat. Un esforç que he conegut una vegada i una altra, i que he admirat des d'aquelles primeres eleccions municipals democràtiques de fa 40 anys. Me'n conec mil històries, amb plecs i replecs, amb neguits i amb sorpreses, bé siguin d'ERC o dels equips adversaris. I per increïble que sembli, molt sovint tenen un punt comú, això és, bastir un bon projecte per al municipi. I sí, ja ho sé, entremig s'hi barregen les energies de l'ego, els sectarismes més sòrdids i fins necessitats tan prosaiques com pot ser una retribució mensual garantida. Però probablement allò que més desacredita la política és una mena de visió naïf que diumenge, en un article d'opinió a l'Ara, Carles Mundó qualificava de "màgica". En termes nacionals, és clar. Però, digue-me agosarat, jo em penso que també fa rumiar en termes locals.

Deia en Mundó: «En política, la màgia no existeix. El que sí que existeixen són majories inapel·lables al voltant d’un projecte polític. Per aconseguir un objectiu polític ambiciós, alguns sempre hem cregut més en la realpolitik que en les jugades mestres, però no oblidant mai que la política també són emocions perquè els destinataris sempre són les persones. Per aconseguir un objectiu polític, abans que en la màgia, és preferible confiar en la política, en la bona política, en la política intel·ligent que sap llegir bé les oportunitats i també les amenaces; en la política que no té por d’explicar que els objectius complexos difícilment poden evitar la gestió d’algunes contradiccions. Fer una cursa per saber qui és el més valent, el més pur i el que té l’ocurrència més brillant o s’emporta el titular més cridaner és propi de qui no vol guanyar mai. Dir només allò que agrada sentir i minimitzar les dificultats és la millor manera de perdre sempre».

Torno a la Seu, el dissabte: mentre amb la Carmina i la Maria ens esforçàvem a repartir candidats i candidates amb informalitat calculada, pensava en l'esforç final per trenar llistes a cada municipi, per trobar equips d'homes i dones que se senten per un moment protagonistes. Encara no saben com posar les mans davant l'objectiu fotogràfic, i a vegades s'embarbussen si en un minut els vols gravar una falca de campanya. Però són allà, i vull creure que hi són per afegir a la intel·ligència el seu esforç i generositat. El seu lideratge per fer política al servei de la comunitat. Més disposats a entendre les raons de tothom que no pas competint per saber qui és el més valent, el més pur o el que té l’acudit més brillant. Tan a punt de guanyar les eleccions com d'aprendre vivencialment aquells versos d'Espriu, a La Pell de brau:

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots. 


El proper 26 de maig, molta sort i encerts a cada candidatura. I abans que cap altra cosa: moltes gràcies a tots els que en feu part! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada