dilluns, 15 de gener de 2018

La generositat d'Antoni Quintana Torres


Ahir va fer divuit anys de la cessió que Antoni Quintana Torres va fer a la ciutat de Manresa: 40.000 negatius fotogràfics que expliquen més de trenta anys de la nostra ciutat. El seu fill ens ho recordava a Facebook mitjançant un retall de Regió7, i a mi m'ha remogut la memòria: l'Antoni Quintana Torres. El cas és que he remirat l'article i, després, encara he trobat les notes que aquell vespre vaig comentar al saló de sessions municipal. Segur que vaig dir més coses, però l'esquema és aquest i, sense que tingui cap importància, sí em ve de gust recollir-ho com un record a l'entranyable veí i ciutadà compromès que va ser sempre Antoni Quintana Torres. Ara farà poc més de deu anys que ens va deixar.

M’AGRADARIA PARLAR DE LA CONSCIÈNCIA I LA GENEROSITAT D’ANTONI QUINTANA I TORRES. D’un home de múltiples facetes, polièdric, però que ha sabut tenir una trajectòria constant (una trajectòria que properament complirà els vuitanta anys) i que ha viscut profundament arrelada al seu entorn, al de Capellades, on va néixer i on sempre hi ha conservat  vincles, i a Manresa, la ciutat que l’acollí ara fa gairebé quaranta anys.

Per això, el ciutada, el fotògraf, també el president, i l’ànima, i l’impulsor de l’Agrupació de Supervivents de la lleva del biberó –Creu de Sant Jordi d’ençà el passat mes de juliol!-  ha de rebre l’agraïment de tots els que avui som aquí i tots aquells que en el futur en rebran els fruits, en accessibilitat i en nombre de fotografies. Vaig conèixer el senyor Quintana, ja fa molts anys, a la cua del taulell de l’antiga copisteria del Bages, fent-la petar amb el pare Morros. Jo tenia dèries de jove compromès. El senyor Quintana Torres somreia –és un murri- perquè ell també se sentia compromès amb les seves, d'idees, els seus butlletins i les seves fotografies, i tot plegat en feien un gat vell, un home que n’ha vist de tots colors

Antoni Quintana Torres fou el treballador de l’Anònima però fou, sobretot, el fotògraf allò que el féu popular i allò que el transformà en el testimoni privilegiat d’uns anys a la nostra ciutat. Darrera l’objectiu de la càmera, recollí de manera continuada les imatges que avui ens traslladen en el temps, amb la màgia de la fotografia periodística. Un testimoni privilegiat que ha resultat de 25.000 negatius (*). Uns negatius utilíssims per a la història i fins la sociologia, que amb la donació a la ciutat que avui regraciem, ell posa a l’abast de tothom.

Per això calia un agraïment públic, perquè no tothom és sempre desprès, no tothom té la generositat i la consciència que esmentava al principi: el document té sentit en tant que és públic, en tant que és a l’abast de tohom. Del documents perduts o guardats en caixa forta, què en treiem? Les fotos d'Antoni Quintana Torres seran eina de reflexió, sens dubte, eina també de divulgació: la grisor de les imatges, no pas pel blanc i negre, sinó per la grisor del temps, són especialment edificants. Encara més, perquè no són pas tan llunyanes, ens fan present allò que forem i que no volem tornar a ser.

Al capdavall, generositat d’Antoni Quintana Torres i, també, de la seva família, que sé que ha consentit la donació, que avui també en participa. I encara, més agraïment a tots aquells que volen treballar aquest material que a partir d’ara té nom propi a l’Arxiu històric: el fons fotogràfic d’Antoni Quintana Torres.

Jo convido a més manresanes i manresans a ser generosos, a col·laborar en la difusió del nostre passat, a rumiar-hi. Oimés en una ciutat que a Catalunya és exemple en el tractament del seus fons gràfics i on disposem d’un editor valent i de prous historiadors per transformar en popular una història gràfica contemporània: on més ho trobarem això? Doncs avui Quintana Torres hi col·labora decisivament. Deixa explicades dècades en un sol acte.

Agraïm encara a tots els que com a Ajuntament ens han facilitat la tasca i el coneixement, els que anònimament acosten voluntats –en Joaquim Aloy- o els que ja fa temps van descobrir-ne la importància i n’iniciaren la divulgació –en Jordi Sardans des d'El Pou de la gallina-. També la d’en Marc Torras, qui des de l’Arxiu ha participat i participa sempre d’aquestes aventures de recerca: amb ell i l'homenatjat, dalt del meu propi cotxe, vam fer el trajecte des de Capellades amb el primer lliurament de la donació! En fi, agrair per acabar la presència d’Ignasi Torras, medalla de la ciutat, llicenciat en dret, de reconeguda trajectòria musical, que així com cada mes comenta des de les planes d'El Pou de la gallina una foto d’Antoni Quintana Torres, avui ens faci una pinzellada global del anys i de la Manresa que Antoni Quintana Torres va trobar en arribar-hi. Que posi veu a la imatge i rememori el passat. Vivencialment. Perquè el passat, el nostre passat col·lectiu, pot ser més o menys ingrat. Però de cap manera l’hem d’oblidar.

Doncs moltes gràcies sr. Antoni Quintana: el vostre gest és la nostra memòria: com a regidor de Cultura però també com a ciutadà curiós, permeti’m dir-li que n’estem profundament agraïts. De debò, moltes gràcies!

(*) La primera avaluació va ser d'uns 25.000 negatius, però ben aviat la classificació de materials va elevar la xifra fins als 40.000!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada