dilluns, 16 de maig de 2016

Qui no coneix Tere Comas?

El Pou de la gallina del mes de maig es publica, des del primer número, per Sant Jordi. De manera que el d'enguany fa dies que corre. Però consigno que també aquesta vegada, amb la Maria Picassó, publiquem un altre "Qui no coneix…" que s'emporta Tere Comas, farmacèutica entre moltes altres coses, totes elles bones, és clar. La Tere és la vuitena de la nissaga Comas-Riu: tots plegats, nou píndoles musicals!




Tere Comas,
Química i música balsámica

A Manresa hi ha moltes farmàcies però, de farmacèutiques com la Tere, potser cap més. La coneixeu? Segur que sí! Maria Teresa Comas Riu, la vuitena dels nou germans Comas–Riu –ara no els barregeu amb els Garcia Comas o els Comas Closes, de la mateixa vorera i carrer: això ja vindrà un altre dia! No, no, parlem d’una nissaga de farmacèutics. N’eren el pare, un figuerenc anomenat Jaume, i la mare, Anna Maria Riu. I n’era l’avi, Baldomero Riu, i fins el pare de l’àvia i tot. No res, que del Jaume i l’Anna Maria en van néixer el Jordi, la Glòria, la Maria, l’Anna, la Conxa, la Jose (de Josepa: respecteu-li la o tancada i la essa sonora!) i encara el Ricard, la Tere i el Jaume. Tots van fer música, sense excepció. I Farmàcia, tres. Si el Jordi se’n va anar a fer les amèriques, el Ricard gairebé que no surt de sant Domènec (Farmàcia Riu). I la Tere va emprendre la vida acadèmica a Barcelona. Doctora amb una tesi sobre química inorgànica, va estar deu anys fent classe a la Universitat. Però, en poc temps, la mort del pare, el casament i la primera de tres criatures precioses, la faran farmacèutica de les de taulell i trinxera a la placeta Clavé. Perquè la Tere concep la farmàcia com un espai d’acollida més que no pas de venda, com ho testimonia una clientela feta d’avis i nouvinguts. I és que sempre ha tingut un esmoladíssim sentit social, el mateix que de jove la va dur a fer de monitora a la Mion. No n’hi havia prou ni amb la ciència ni amb l’art –deu anys de viola a l’Obrador instrumental! Calia treballar des de la base. A la Mion la Tere hi coneixerà un món nou i, d’entre les novetats, també en Joan Vilamala –sí, sí, el dels Esquirols, que també era el mossèn del barri! I bo, la Tere i el Joan es casaren: si a cals Comas-Riu els semblava que ja ho havien vist tot, es veu que encara no. Potser per aquells designis inescrutables que ressenyen els llibres sagrats... El cas és que al cap dels anys la Tere ha sabut fondre vocació i coneixement i, en una nova fórmula magistral, escampa música, alegria i ciència per a consol i lenició dels nostres mals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada