divendres, 20 de maig de 2016

El Catà i Canal Taronja, a Perspectiva escolar

Va ser tot just aquest mes de gener que Antoni Poch es va posar en contacte amb el nostre Institut. Coordinava el monogràfic que Perspectiva escolar ha publicat aquest mes de juny sota el títol provocador de "Es ven la Tour Eiffel" i ens demanava un article sobre com tractem el tema de la comunicació. Potser perquè, en un món hiper-connectat, la informació no sempre compleix la seva funció i, més aviat, pot ser una eina per anar aixecant camises… El mateix Antoni Poch, a la presentació, ens recorda que "Aquest monogràfic no s'inscriu en cap competència ni en cap disciplina, tot ell és transversalitat, dintre i fora de les aules", i al capdavall amb una intenció primera, "deixar de combregar amb rodes de molí, deixar de portar un lliria cada mà i optar decididament pel pensament crític, que no té res a veure amb ser criticaire. I això es pot ensenyar? Al costat d'algú que ho practica, se n'aprèn. El pensament sense l'ació queda coix. Fa temps que se sap. Amb altres paraules, no es tracta d'altra cosaque de l'educació com a pràctica de llibertat. Us sona, oi?"

En fi, m'estalvio dir que poder participar en aquest número de Perspectiva escolar ha estat per a mi un autèntic plaer, gairebé excessiu. Però, honestament, només hi he traslladat la nostra experiència dels darrers quatre anys. I reitero l'èxit de la proposta, enguany, després de deixar tancat l'article. El mes d'abril les entrevistes a Àngel Buxó (consultor en RRHH), Joan Calmet (regidor de Turisme a l'Ajuntament de Manresa), Jordi Basomba (gerent de Manresana d'Equipaments escènics) o Jordi Pesarodona (comediant, fundador de Gog i Magog, i regidor de Cultura a Sant Joan de Vilatorrada) van permetre repetir l'interès entre els alumnes del grau superior d'Animació Sociocultural i Turisme. I avançar en allò del pensament crític... i el sentit comú.  Moltes gràcies a tots els qui ho fan possible!


La premsa a l'aula:
l'experiència de l'Institut Guillem Catà

Perspectiva escolar núm. 387. Maig-juny de 2016

Les nostres programacions acostumen a ser clares: atès que avui la major part de la informació circula a través dels mitjans audiovisuals i les telecomunicacions, els nostres alumnes hauran d’assolir la competència digital, aprendre a gestionar la informació i, encara, tenir una actitud crítica davant l’allau de notícies que reben quotidianament. Ara... a veure com ho fem! 

Perquè les programacions ho aguanten tot, és clar, però la realitat d’un institut –en el nostre cas, l’Institut Guillem Catà, a Manresa- és tossuda: la majoria dels nostres adolescents no gasta gaire interès per cap altre actualitat que no sigui pròpiament la seva. I doncs, estan absolutament enganxats a les xarxes socials. No poden concebre la vida sense Internet i un smartphone a la mà... però d’informació real no en remenen gaire. Tampoc provenen d’un entorn on la lectura de premsa sigui un hàbit, i rarament segueixen un informatiu a la televisió o la ràdio.

En aquestes circumstàncies, la voluntat d’aprendre a gestionar la informació i mantenir-hi una actitud crítica ha trobat en l’oferta del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central un primer assaig. Es diu “Premsa a les escoles” i la presència d’un periodista real, permet realitzar una xerrada i debat per adoptar posicionaments més crítics amb les informacions que es difonen a través dels mitjans. A continuació, un petit taller sobre com s’elaboren les notícies permet destriar quines ens ajuden a ser ciutadans conscients del lloc i el moment en què vivim, al costat d’altres que són o bé pura guatlla o en el millor dels casos, publicitat. En termes del ponent (aquest curs, Abel Gallardo) “Cal una opinió pública ben informada per millorar la nostra societat democràtica”.

Tot amb tot, i al costat d’aquesta fórmula monodosi, des de fa tres anys també fem un taller periodístic en format televisiu a Canal Taronja. Es diu “Aula Taronja” i els dos primers anys el vam adreçar als alumnes de 4t d’ESO i –en la darrera edició- en vam fer una versió per als estudiants del Cicle Superior d’Animació Sòciocultural, a punt d’incoporar-se al món laboral i amb la necessitat de tractar l’àmbit informatiu.

El cert és que a “Aula Taronja” l’experiència es multiplica i, al costat de tres sessions teòriques –les notícies, els mitjans i, encara, la publicitat- el taller té tres o fins i tot quatre sessions més fonamentades en entrevistes en directe, a l’aula. Només això, amb la presència d’artistes, o responsables polítics o directors d’un centre assistencial o cultural, per posar quatre exemples, ha permès establir un diàleg a priori impensable. Perquè els nois i noies es preparen algunes preguntes, és clar, però els temes agafen volada de seguida, i la feina és transformar-ho després en qüestionari per al dia formal de gravació. Per si no n’hi hagués prou, cada grup es prepara un debat sobre temes d’actualitat que cal defensar o rebatre argumentalment –independentment de quin sigui el posicionament particular de cadascú.

Però és que al final de tot plegat hi ha la gravació d’un programa real, que es passarà diverses vegades per Canal Taronja. I això permet treballar en grups de cinc persones, on cada nano, també, adopta compromisos diferents. Producció, presentació, redacció... La gravació també es fa al centre, amb la participació de la mateixa directora del Canal Taronja (Pilar Goñi). I aquell dia tot el centre es belluga! Els convidats tornen una altra vegada –els ho agraïm moltíssim!- i se sotmeten a les entrevistes finalment elaborades per cada grup. I, per arrodonir-ho, es graven els diversos debats amb la participació –som un centre prou gran- de les alumnes de perruqueria i estètica que aquell dia arrodoneixen pràctiques.

Ho recullo de les valoracions de la canalla “De fet, ens ha aportat una experiència camaleònica que ens ha obert una àmplia varietat de coneixements sobre el periodisme i, dins d'aquest, sobre tres aspectes que caracteritzen als nostres tres entrevistats d’enguany: la salut, el consum i comerç, i la participació cívica dels manresans. Nosaltres, els participants, considerem aquesta proposta gairebé com un experiment laboral, on alguns de nosaltres ens agradaria dedicar-nos en un futur encara confús”. (Laura V.)

Acabo. Amb el projecte “Aula Taronja” hem aconseguit diversos objectius, no només els programàtics, sinó per als alumnes participants, organitzats en grups, on cadascú té una tasca diferent i alhora imprescindible per al funcionament del programa. Descobrir les dificultats per expressar i discutir opinions contràries. I, al capdavall, recuperar aquella idea que ens cal escoltar, entendre i participar... des de la informació. Els objectius de la programació encara queden lluny, però l’experiència viscuda fins ara ha estat inesborrable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada