Places de barri: la del Mercat de la Sagrada Família

El Pou de la gallina d'aquest mes de gener ha recuperat una altra vegada el tema de les places de la ciutat. Però si ara fa un any presentava les deu places més cèntriques de Manresa ara en presenta una dotzena més d'aquelles de barri, a vegades igualment històriques, a vegades absolutament modernes: places que poden ser només una cruïlla o, molt millor, veritables espais de trobada i intercanvi del veïnat. La recomanació seria poder fer un tomb per cadascuna d'elles però, per si no us fos avinent, van demanar a Glòria Ballús, Àngels Fusté, Agnès Torras, Jaume Puig, Joan M. Serra, Montserrat Ayala, Pilar Goñi, Pere Fontanals, Jordi Arderiu, Lluís Virós o a mi mateix, que plantegéssim un passeig més literari des de la plaça Cots, la de Valldaura, la del 8 de març, de Mossèn Vidal, de la Democràcia, de Mallorca, de la Pau, del Mercat, de sant Ignasi, de la Balconada o de Cal Gravat. Totes elles retratades novament per la càmera Francesc Rubí. Places que fan la ciutat més viva i acollidora. Encara que a vegades no n'arribin ni a tenir la condició... És el cas de la que em va tocar a mi, la del meu barri, a la Sagrada Família.

Barri de la Sagrada Família
Una plaça que no ho és ben bé

Per poc que hi rumieu, recordareu que al barri de la Sagrada Família les places hi són comptades: la del Sol, a l’interior de les cases de xocolata, i la de Sant Josep Oriol, a cavall dels carrers Viladordis, Sardana i Sant Magí. Poca cosa més. Una absència que potser explica com va créixer tot aquest sector de la ciutat, sense espais comuns ni gairebé equipaments. Encara avui la seva condició de barri popular és percebut per la municipalitat com un territori domèstic i, doncs, el seu manteniment justeja. En aquestes circumstàncies, i resultat del cobriment de la via dels catalans, des de finals del segle passat la Sagrada Família guanyà almenys un punt de dignitat: la nova avinguda de Francesc Macià superava l’antiga rasa per connectar-se amb el parc de sant Ignasi, amb un vial ampli i assolellat, estació de tren inclosa. Malauradament així que l’avinguda travessa la carretera del Pont de Vilomara, recupera el nom de carrer de l’arquitecte Montagut i —talment fos l’obra de la Seu— el vial resta inacabat en tot d’espais desiguals. És aleshores que trobem aquesta «plaça del Mercat». 

Un nom més popular que real perquè el nomenclàtor no el recull. Però des de 1983, amb la inauguració de l’edifici del Mercat de la Sagrada Família, el pàrquing gratuït a ponent i el conjunt de botigues que el flanquegen per la banda de sant Cristòfol, n’ha resultat una nova centralitat que té a tocar el temple parroquial i l’escola de la Font. Hi ha forn de pa i hi subsisteix un dels darrers quioscs de la ciutat. També la Caixa i fins estanc i perruqueria, merceria i farmàcia... a més a més d’una rastellera de supermercats. La inauguració fa quinze anys del nou CAP ha rematat la jugada. Sense premeditació, l’espai s’ha anat ocupant per gent que hi passeja o que hi passa, que seu als bancs i descansa. Cada dia de cada dia comença amb les cues per les analítiques, bon punt clareja. Hi podeu veure també les concentracions de jubilats a punt d’anar a caminar o, especialment al matí, l’anar i venir de gent armada amb carrets rodats. Tot això passa a la plaça que no és plaça: un espai esventat si es vol, un no-lloc encara, que sovint es disputa entre cotxes i persones. Un espai que ja ha acollit concerts i fins alguns actes polítics, i que té en els dimarts la seva eclosió, quan allà a la vora es fa el mercat ambulant de la Font dels Capellans. Per tot plegat direm que encara no té un nom formal però sí, segur, la voluntat de ser una plaça: la plaça del mercat de la Sagrada Família.