Nadal al Catà, desenvolupament global

Demà al matí reprenem el curs a l'Institut: les classes es barrejaran amb els comentaris de les festes però, també, d'aquell Nadal al Catà amb què vam acomiadar el trimestre. Farem les reflexions que vénen al cas, i sense voler, ja estarem pensant en la setena edició. Un espectacle, segur: només cal veure les fotos que ja corren pel Facebook. Però, més enllà del xou i els aplaudiments, més enllà de la festassa final a l'escenari, hi ha tot el treball per arribar-hi. I és aquí on podem avaluar el progrés de cadascun dels nois i noies que hi van participar. Molt més profitós que unes hores de reforç, molt més motivador que una tarda de repàs, molt més profund que una sessió de tutoria. En un breu article de M. Jesús Comellas sobre l'informe Pisa, vaig retallar de l'Ara Criatures (24-XII-2016) aquest darrer paràgraf que em va retornar a les sessions d'assaig del Nadal al Catà, als grups de Big band i a la diversitat absoluta de l'Institut Guillem Catà.

"I una reflexió més. Es continua veient que l'origen social de la canalla és un factor de desigualtat. Per què no treballem per acabar amb aquesta injustícia? És cert que en molts llocs hi ha una gran implicació de la comunitat per revertir la tendència, però la pregunta es planteja de forma semblant: cal que tothom es posi a millorar aquests resultats? ¿O cal un canvi, de comú acord amb l'escola, perquè es canviï la manera d'aprendre? Per què no es focalitzen les ajudes externes en aquells aspectes que afavoreixen el desenvolupament global de totes les criatures: teatre, música, esport no competitiu i les relacions en un marc més ampli que l'escolar? Pensem-hi."