Tomba que gira...  (que gira que tomba)
diumenge, 25 d’octubre del 2026

Qui no coneix Abdeslam Ben el Fassi?

›
Aquest mes d'octubre El Pou de la gallina recull cinquanta anys d'història de Foto Art Manresa. Són reportatges de provada utilitat...
diumenge, 18 d’octubre del 2026

Envellir és aprendre a perdre (Les gratituds)

›
Fa prou anys que col·laboro amb la residència de gent gran del barri. De primer només en el projecte, ara mateix també en els aspectes de ge...
dilluns, 5 d’octubre del 2026

Rossend Coll, premi del Consell municipal de les persones grans, de Manresa

›
Aquest 1 d'octubre, dia internacional de les persones grans, a "la resi" vam estar molt contents perquè en Rossend Coll va se...
dimecres, 30 de setembre del 2026

Manresa, un setembre de tristesa infinita

›
La matinada del dimarts 1 de setembre va encetar un dels mesos més convulsos que pugui recordar a Manresa. Carles Vilajosana, de 45 anys, va...
divendres, 25 de setembre del 2026

Una entrevista al Magic Pol

›
A vegades a la redacció d' El Pou de la gallina treballem en règim de cooperació. Aquest estiu mateix, i aprofitant que aquest setembre...
dijous, 17 de setembre del 2026

Qui no coneix Marta Bitriu?

›
Aquest mes de setembre El Pou de la gallina parla de màgia, de la màgia de Manresa. No és pas un homenatge a l'equip de govern municipa...
dijous, 20 d’agost del 2026

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto

›
Si hagués de trobar alguna cosa bona en aquest meu mes d'agost seria la lectura d' Animals inexpressius , de Xavier Mas Craviotto. T...
›
Inici
Visualitza la versió per a web

D'aquí estant...

La meva foto
Ramon Fontdevila i Subirana
Vaig néixer a Manresa l'any 1961. Cul de mal seient, sóc de llegir i escriure i, si es pot, fer un tomb pel món. He participat de sempre en moviments associatius i fins m'he dedicat a la política des d'una mirada d'esquerres, republicana i catalanista a l'Ajuntament de Manresa (1995-2006) o la DG de Cultura Popular (2006-2011). Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma l'any 1984, sempre m'he guanyat honestament la vida fent classes de secundària, fins a jubilar-me a l'Institut Guillem Catà l'estiu del 2023. I encara si em conviden faig alguna classe de literatura pel pur goig de fer anar la llengua —que és el goig de pensar i dir, i a vegades escriure i tot.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.