ningú no és perfecte
L’Abdeslam Ben el Fassi Mezouar fa vint-i-cinc anys que viu a Manresa però, com tants altres veïns nostres, va néixer a Kasr al-Kabir, a la província marroquina de Larraix, l’any 1968. De nou germans ell era el del mig, i va estudiar fins enllestir el batxillerat, tot en francès. Després va anar a la universitat de Tetuan a fer Història, i recorda que viatjava sovint a la península. «Aleshores l’entrada no era problema i a mi m’agradava viure l’espai europeu, entre ciutadans amb drets i deures, i amb llibertat d’expressió». Resolta la llicenciatura, es planteja continuar estudis a Bèlgica, on hi tenia amics i dominava la llengua, però la descoberta de l'ambient universitari de Madrid el sedueix i decideix fer el doctorat a la Complutense. La seva tesi analitzarà les relacions entre el Marroc, Espanya i Hispanoamèrica al segle XIX, «quan els liberals espanyols o els independentistes sudamericans buscaven la protecció i refugi del sultà del Marroc». Fet i fet, des de 2005 és doctor en Història contemporània, amb una tesi enllestida a Manresa, anant i venint setmanalment de Madrid. I és que el 1998 l’Abdeslam havia vingut fins a Barcelona perquè el seu germà, que hi feia el doctorat en Química, li havia parlat d’una possible feina d’educador social mentre avançava en la tesi. Els primers tres anys van ser a Barcelona i, després, ja va venir a Manresa on el 2004 arriba la seva dona, una professora de filologia àrab que s’acull al reagrupament familiar. «En aquell temps jo encara pensava tornar al Marroc, amb oportunitats a les universitats de Rabat o de Fes. Però quan van arribar els fills vam decidir de quedar-nos, potser perquè en aquelles universitats tampoc hi encaixava el meu somni». I és que mentrestant l’Abdeslam també ha fet un màster en Immigració i Educació Intercultural a la Universitat de Barcelona (2003-2005) i ha obtingut la nacionalitat espanyola el 2008 —«el que em va fer més content va ser poder incorporar el cognom de la mare!». Ara es concentrarà en el treball social, de primer a Sant Salvador de Guardiola i, després, assumint tasques de direcció de centres de menors a Granollers o Rubí. En l’actualitat dirigeix un centre a l’Anoia. Estudiós de mena, la llengua catalana li ha esdevingut una obsessió, des de que li van oferir de participar en un diccionari visual català com a primer contacte per als nouvinguts. «L'acollida que va tenir arreu de Catalunya em va animar a avançar en el seu perfeccionament. I en aquest punt, vull agrair tots els docents que m’hi han acompanyat». Tot plegat fins a donar el pas a l’escriptura, que li agrada molt: ara és la llengua que més escriu, per sobre del castellà, l’àrab o el francès, i tot sovint li llegireu col·laboracions a Regió7. Parla de tota mena de temes, no només de la comunitat musulmana. Per això, tot i que a vegades li han proposat d’ocupar algun càrrec a la mesquita, l’Abdeslam, que hi col·labora, s’estima més la part cívica i cultural «i si de cas tractar el tema religiós per adaptar-lo a la realitat que tenim. La nostra confessió ha de ser com a ciutadans d’aquest país, no pas sota la influència de tercers!» I afegeix: «No m’agrada l’exclusió, i sempre recomano als fills que participin. que siguin útils socialment, que facin coses positives i que mai siguin una càrrega per ningú!». Al capdavall, i consternat pel final de la festa major manresana d’enguany, jutja l’episodi de terrible i valora que «com a comunitat a nosaltres ens afecta el doble, sobretot perquè d’altres juguen amb això. Com és que si tenim un sistema judicial i un sistema policial que funciona, sempre ens ho carreguen tot?» I mentre observa dolgut com l’extrema dreta ho aprofita, ell defensa el seu compromís amb Manresa. «Nosaltres també som ciutadans, també fem ciutat. I és aquí on jo vull viure i expressar-me, amb les meves coses positives i negatives. Assumint que en aquest món ningú no és perfecte».
