dilluns, 22 de juny del 2015

ERC Manresa, retalls de quinze dies de juny

Dues setmanes són prou dies com per deixar reposar els efectes de les negociacions posteriors al 24M entre CiU i ERC -entre ERC i CiU- a la ciutat de Manresa. A l'apunt anterior tot just relatava la segona assemblea d'ERC, aquella que ratificà la voluntat de la primera: deixar el govern de CiU en minoria però, responsablement, garantir la governabilitat de la ciutat des d’una posició externa. Ho féiem convençuts, d'una banda, que seria útil per Manresa -condicionàvem el nostre suport a la investudura a un accent social que trobàvem a faltar. I proposàvem iniciar un itinerari que desitjàvem comú amb la CUP, segons el qual ens podíem anar coneixent i -també- conèixer com es concretava l'organigrama, el futur Pla de ciutat i al capdavall el pressupost de 2016. És evident que la fórmula no tenia precedents, i que, com en els festeigs, deixava obert el futur al cap d'uns mesos.

Diguem, per ser ara una mica més prolixos, que aquella segona assemblea del 3 de juny escoltà la defensa d'entrar decididament a govern sense més armes i bagatges que la concreció de regidories i els elements comuns dels nostres programes. Es veu que els dos primers contactes més o menys formals amb CiU havien estat molt més seductors que els de PSC o la CUP! L'opció, però, fou jutjada severament d'inoportuna, arriscada i fins ineficient. I no passà d'obtenir quatre vots (sí, només quatre). Manteníem, doncs, la posició de garantir externament la governabilitat. Després, a la part resolutiva vam incorporar a la troica negociadora -Culell, Estefanell i Vinyes- un perfil sindical més bregat en aquests afers -Cristina Cruz, retinguin aquest nom. I, per obrir massa la boca... jo mateix. Vaig assentir per obediència, és clar, però també perquè aquestes històries -no puc evitar-ho- em fascinen. Ja hi trobaria prou la penitència.

La penitència vingué immediatament, aquella mateixa nit, en la redacció d'una nota de premsa desgraciada (com és que ja no quedava equip de premsa!?), una nota que gairebé donava per fet el vot a Junyent sense més ni més: me'n vaig anar a dormir a les dues amb el titular de ManresaInfo, "ERC regala l'alcaldia a Junyent". Començava una feina urgent: preparar els termes d'un acord d'investidura amb CiU si no volíem passar per autèntics beneits.

Amb en Marc Aloy, doncs, president de la secció local, vam començar el dijous una cursa contrarellotge per definir propostes i punts d'acord en un text inicialment resolt a l'hora de dinar de divendres -resolt en lloc de dinar, per ser exactes-. Minuts després els presentàrem en forma d'índex a la 3a reunió amb CiU, a les quatre de la tarda, a l'Hotel 1948. I com que ni la Cristina ni en Joan Vinyes podien venir, amb en Pere i la Mireia vam incorporar de facto la presència de Marc, no programada però francament desitjable. En resum, aquell primer dia ja davant dels textos gastà un to cordial, els punts foren acceptats i, doncs, a la fi els vam fer a mans el desplegament de l'índex, ço és el document sencer, amb l'objectiu d'estudiar-lo, discutir-lo i consensuar-lo. Amb dues premisses sobre la taula que jo mateix vaig voler posar: si no hi havia acord no ens faríem retrets -assajàvem una cosa que mai havíem fet a Manresa, i ningú hi havia d'entrar per càlcul o tacticisme. I la segona, i que també semblava important, que aquestes converses no condicionarien ni es vinculaven a d'altres acords, com ara el del Consell Comarcal.

Dilluns, després de cap de setmana reelaborant el document en correus oberts entre regidors i d'altres col·laboradors, a ERC vam repetir reunió d'electes i executiva local. El resultat era un text molt més ric. I com que dimarts els de CiU van aportar un document francament senzill, vam acabar resseguint plegats el nostre. Abans de les nou -dues hores i mitja- ja havíem fet molta feina, la preliminar del preàmbul i la final dels acords, i del cos central resolt els tres primers apartats -en faltaven tot just dos i una declaració nacional. La resta, doncs, s'enllestí dimecres i, també, la concreció de com explicaríem l'acord, allò que ara en diríem "el relat".

En fi, a CiU sempre va conservar el tercet Junyent-Llobet- Serracanta. Per part nostra arribàrem al quintet. El document s'havia anat polint en termes de contingut i -moltes vegades- fent especial atenció en l'aspecte lèxic. Que si és un "gir", que si és "major èmfasi", que si és "un nou repte"… Amb el Marc gairebé diria que ens ho vam passar bé -ell duia el portàtil i a la fi en Serracanta també duia el seu i tot. I en Toni Llobet també va fer valdre la seva condició de filòleg repetidament. Precisament, la terminologia dels anteriors tripartits fou resolta a favor d'una de nova, atenent -ai!- que no sempre el nom fa la cosa. La Taula del tercer sector, el Pla d'actuació municipal o el Pla integral del Nucli antic es podrien desdibuixar nominalment. Però em penso que la seva concreció descrita al pacte és el resultat del nostre compromís en la governabilitat. Això i el Pla local d'habitatge, les multes als bancs amb pisos desocupats, la reestructuració de Fòrum o els nous programes adreçats a resoldre el problema de la fam a Manresa, esepecialment entre els infants. El document sencer, és aquí. I, lluny de tacticismes de partit, em penso que de la seva aplicació en depenen moltes coses importants, diferents dels darrers anys. En fi, diré encara que en tots tres dies, només vam veure aigua o cafè. I que a part de les fotos oficials, vaig fer-ne una de pròpia al mateix temps que demanava permís. Amb actituds reals.

El dimecres nit vam validar els resultats de la comissió en una tercera assemblea d'ERC -només 23 persones: el ritme setmanal és poc agraït. En qualsevol cas, consignar que l'acord va ser unànime, que en vam relatar els detalls -i també els desacords. I al capdavall l'endemà dijous, tots plegats vam escenificar la signatura del document final (una mica pompós, això de "l'acord del carrer del Balç", però què voleu, a vegades surt com surt). Hi havia els set electes d'ERC i vuit de CiU, excepció feta d'en Calmet. Junyent va defensar la legitimitat de l'acord -a Manresa no n'hi havia precedents, és així. I la sensació entre els d'ERC era d'un cert compromís -però els acords polítics ja ho tenen, que no sempre són confortables. El dissabte vindria l'episodi de la investidura i començaria una tasca de seguiment que ja d'entrada tots sabem que no serà fàcil. Ni agraïda. Però això, em penso, ja serà un altre episodi i, a més a més, del tot públic. A veure si ho enfilem bé: en depèn l'accent social que entre tots hem acordat d'impulsar-hi. I encara la desdramatització d'unes relacions que ara mateix, a Manresa reclamaven aquesta normalitat. També a nivell nacional: podem treballar plegats. I això no vol pas dir barrejar-nos ni deixar de ser cadascú qui és… oi?

Més enllà d'alguns escarafalls d'altres formacions d'esquerra, si es volen fer noves interpretacions ideològico-gramaticals de l'acord a Manresa no em sé estar de citar l'article de Josep Ramon Mora que, en una deferència, aquest dissabte a Regió7 parlava dels pactes a la ciutat. Preguntes per a després del pacte. No cal estar-hi d'acord, o estar-hi del tot d'acord. I així que el tingui el deixaré lincat. Perquè la seva lectura -una altra visió- hauria de ser gairebé obligada. Té la virtut de fer pensar. I pensar és sempre molt i molt convenient. Pensar, actuar, revisar, comunicar… i fer-ho amb generositat, motivant el grup i adoptant compromisos. Tot just set punts per una política participativa i de voluntat transformadora: no hi ha millor sedàs per a detectar impostures. Torno al debat d'en Mora: "per això". O "malgrat això". Continuem…

dissabte, 6 de juny del 2015

Qui no coneix l'Ayala?

El van presentar dimecres, el Pou de la gallina d'aquest mes de juny. El tema central, dedicat a les persones amb discapacitat intel·lectual, el signa Joan Piqué i és de lectura més que recomanable, amb les històries de diverses famílies per veure com afronten la vida quan apareix una dificultat d'aquest tipus. Molt més enllà, al "Qui no coneix…", amb Maria Picassó hi presentem Susanna Ayala, l'Ayala, la dels gravats mínims i la dels murals colossals. L'Ayala radical, popular i inquieta, obstinada a canviar les coses ni que sigui a cops de pintura en gibrells o galledes!

L'Ayala,
fecunditat de l'art intensiu

Dir-se, es diu Susanna Ayala i Riu, però tothom la coneix per l'Ayala. I a fe que és coneguda, ella i la seva obra. Perquè l’Ayala és sobretot una artista popular, de fons i formes radicals, que fins sap treballar amb materials de rebuig. Tot just amb unes tisores, tres colors i un tros de cartró en tindria ben bé prou per subjugar-vos. Encara més si hi podeu afegir un manyoc de cotó, un tros de fusta, un xic de cola i pintura... Artista integral, doncs, dibuixa, estampa i pinta, potser perquè ja en tenia la soca –o com n’hauríem de dir dels oncles, Montserrat Riu i Carles Esclusa? La Susanna, crescuda a cavall de la Font dels Capellans i Vallcebre, acabarà per deixar els estudis superiors d’agricultura intensiva a Tàrrega. I no és fins gairebé la trentena que posarà els peus a l'Escola d'Arts, en un primer curs d'Il·lustració. Després vindrà serigrafia, gravat... la resta és coneguda. Un any van ser els cartells d’Imagina’t, l’altre els de la Festa Major. Amb l’alè de Montse Pérez i Francesc Torres entoma l’aventura de viure –de sobreviure!- de la creativitat. Ara sola, també fent tàndem amb en Pep Pérez, amb qui entrarà de dret al Museu de la ciutat. Entremig, un itinerari fecund arreu de Manresa de fins a nou pisos de lloguer, Viladordis inclòs, i el naixement de la seva filla, la Salut. L’Ayala! Quan convé és minimalista en el gravat o a les il·lustracions del recentíssim Pipiripip. Però, si s’escau, també pot treballar amb el broc gros, enfrontada a parets de dimensions colossals. I és ella que tresca com un mico, per enfilar-se a les més altes bastides, o va a genollons, a peu de vorera, pinzell en mà. Incansable, sempre us rebrà amb un somriure i cargolant un fil de cigarret. Potser per això els seus murals destil·len tot l’optimisme que hi aboca: al carrer de la Mel, al Passeig amb la Muralla, o al lateral de l’Aranya, vora la Passera de les Escodines. O al seu barri d’infantesa, al carrer Rosa Sensat! I el cas és que encara li queda corda: perquè abans la ciutat no es tornés grisa, l'Ayala, com els seus amics pintors, la volen de colors. I, obstinats, ens la fan viva.

divendres, 5 de juny del 2015

Dues assembles d'ERC Manresa

No, no puc explicar els continguts de les assemblees d'ERC. Encara menys quan són tan participades, llargues i amb moments d'una vehemència inhabitual com aquestes d'ara, quan cal plantejar-se la manera fer útil l'extraordinari resultat que vam obtenir el 24 de maig: 7 regidors i el 23% dels vots emesos. En fi, que no serà fàcil ni -és clar!- ho entendrà tothom. Però estem compromesos a canviar coses i hi estem des d'una perspectiva nacionalment d'esquerres. Com ho embastem tot plegat? L'única cosa que no podem fer es quedar-nos quiets, ni per càlcul ni per por. Doncs és així que, entre tots, provem de trobar la millor solució, encara que probablement no acostumi a ser la que el primer vespre desitjàvem. És la gran virtut dels partits assemblearis, oi? Doncs després de tres hores de debat és això: l'assemblea d’ERC aquest dimecres va validar arribar a acords de governabilitat amb CiU! Que, en detall, es concreta en condicionar la investidura de Valentí Junyent el pròxim 13 de juny a acords estratègics entre les dues forces i, també, en no entrar al govern. I ja està? No, home, no, encara vindrà una tercera assemblea! O tot allò que el temps, a cop de coincidències i compromisos, genera. I que jo ho hagi de veure. I viure!

El cas és que CiU ha guanyat les eleccions a Manresa i, per tant, que és qui té l’encàrrec de fer govern, però perd fins a dos regidors i es queda en 9, molt lluny de la majoria de 13 a la qual segurament aspirava. Rep, doncs, un missatge de desaprovació de la ciutat. Per això, i en primera instància, nosaltres vam avaluar un pacte de govern ERC (7) + CUP (3) amb l'inconvenient que necessitaria sempre el suport extern del PSC (3), una formació ara mateix contrària al procés nacional que Catalunya viu. Al capdavall, doncs, i amb la voluntat d’obtenir un govern estable que reforci especialment les polítiques socials, les de promoció econòmica, i es comprometi amb el procés per la sobirania de Catalunya, vam plantejar un primer pacte de CiU + ERC + CUP que... no va arribar mai a fructificar. M'arriba que l’actitud dels representants de la CUP amb setze punts presentats des del primer moment com a innegociables no ho feia gens fàcil, per més que no hi faltaven coincidències; l'exemple de la proposta del dinar universal a tots els nens de Manresa escolaritzats, fins i tot als que no tenen dificultats econòmiques, esdevenia l’exemple d’un impossible –el cost arribaria als 14M d’€- i a més a més, i per ser francs, molt més populista que no pas progressista.

Doncs ve-t'ho aquí, que una segona assemblea local d’ERC Manresa va ratificar aquest dimecres la voluntat de deixar el govern de CiU en minoria però, responsablement, garantint la governabilitat de la ciutat des d’una posició externa. Aquest és l’encàrrec de l’assemblea i, com a tal, és evident que no és un xec en blanc sinó que només es pot entendre com a resultat d’acords entre ambdues formacions. Dubtes? Els que vulgueu. Per això l'atzar, avui, em penso que em posa al davant aquest fragment d'en Tresserras, a l'Ara: "De fet, només arribem a dubtar seriosament d'allò que ens interessa i considerem important. És llavors quan ens podem esforçar per aclarir les idees, discernir entre opcions possibles, i prendre una determinació". La determinació ara mateix és presa: cal garantir, doncs, que tindrà alguna utilitat per Manresa i pel país. En això estem.

El text és el budell del comunicat oficial d'ahir tarda: un plaer de col·laborar-hi!

dimarts, 2 de juny del 2015

Creix el compromís d'ERC arreu del Bages

Fa quatre anys, per allò de mantenir actiu el meu compromís polític, vaig assumir la secretaria d'imatge i comunicació d'ERC-Bages. Això vol dir, tot sovint, provar de sintetitzar idees del grup o -també- resoldre anònimament alguns textos de circumstàncies. Al "Tomba que gira" n'hi he abocat prous. Com ara aquest, que recull contingudament les valoracions del 24M i on, prudent, hi estalvio detalls atrapats al llarg d'una setmana d'assemblees i reunions, de visites i de comentaris -alguns d'històrics, d'altres de malaltissos, tanta és la humanitat en que ens rabegem. Però, no és això també la política? Doncs vinga, el resum el publiquem així:

Després del 24M: ERC-Bages veu créixer el seu compromís

El diumenge 24 de maig, Esquerra Republicana va aconseguir a Catalunya els millors resultats des de 1979 en unes eleccions municipals, retornant amb força a les grans ciutats i també a l'àrea metropolitana. Ara mateix, doncs, ERC és la segona força municipal en implantació territorial arreu del país, i les 715 candidatures presentades han aconseguit doblar els nombre de vots respecte el 2011, creixent dels 257.000 als 512.000 (16%). El fenomen no és estrany al Bages, tot el contrari: els 13.847 vots de 2011 ara mateix han estat 21.656 (incloent-hi els municipis que ara pertanyen al Moianès), creixent del 18% al 28%, molt per sobre la mitjana nacional.

Diguem doncs, abans que res, que aquest és un resultat que genera obligacions, que reclama en aquests dies de confecció de pactes i governs, fer bons els nostres compromisos de campanya. Per tal d’arribar el proper 12 de juny amb el més alt grau de direcció o d’influència municipal que mai havíem conegut.

Estrictament, ara sense la nova comarca del Moianès, ens caldrà retenir aquestes dades: dels 30 municipis del Bages, ERC hem guanyat a 8 –repetim a Cardona i Santpedor, a Sant Feliu Sasserra, Avinyó i Gaià, i incorporem Fonollosa i Callús! En conjunt hem obtingut 19.071 vots, el 25,82% de les paperetes. Certament, CiU amb 3000 vots més conserva la primera plaça, però les distàncies ara ja són francament curtes.

Podem concloure que els resultats són molt bons, que ho són. Però, sobretot, són uns resultats que ens obliguen a fer-ho més bé que mai. D’una banda perquè ens apropen als grans objectius nacionals –el sobiranisme creix amb ERC, que amb la CUP i CiU arriba a dos terços dels electors bagencs. Però hi ha, també, una demanda evident en avançar en les polítiques d’igualtat i justícia social. De transparència i de participació. I al Bages, la irrupció de 94 regidors, 11 consellers comarcals i fins un diputat provincial, s’hi ha de notar!

Molt singularment a Manresa, també s’han doblat resultats, superant per primer cop el sostre municipal de 5000 vots. Les 6391 paperetes de l’equip de Pere Culell assenyalen una responsabilitat inaudita: esdevenir, amb set regidors, el primer partit d’una oposició nítidament d’esquerres. I, al mateix temps, fer governable un ajuntament que –acomiadats el PP i PxC- hauria d’atendre les principals emergències socials, i actuar com a cap de comarca i fins de la Catalunya central. I bé, ningú va dir que seria fàcil, i encara menys, reposat. Però s’endevina apassionant i amb una capacitat de transformació que trobàvem a faltar.

Tornem-hi: amb aquests resultats, ERC-Bages pot exhibir un punt de satisfacció. Però el camí és llarg i, ara mateix, té l’horitzó del 27S per revalidar i acréixer una majoria favorable a la independència i la justícia social. No hi haurà cabrioles, no farem jocs de mans: ens cal continuar sumant persones compromeses amb el país i amb la proximitat del municipi. Sabem que els nostres principals objectius encara estan pendents. Per això la celebració ha de ser discreta i el nostre tarannà incansable: som l’independentisme amb major preponderància de l'esquerra i esperit de canvi. Ara que el nou país és més a prop que mai, ni ens distrauran ni defallirem. I sabrem donar la resposta que mereixen tots aquells qui ens heu fet confiança. -

Visiteu la pàgina íntegra aquí